blogANDrock

but tomorrow comes today

2006-11-18T18:07:00.000+01:00

sembla ser que oficialment ha arribat el fred. i la pluja. i la boira. espessa, humida, terrible. sembla ser que ja no hi ha res a fer. pantalles hi-tech a stazione centrale di milano. i ni un stramaledetto banc on poguem descansar. després d'una intensa intensa giornata milanese. que lleig que ès milà. per favor. grisa, enboirada, estressada. tots els que critiqueu bcn per ser una ciutat massa ciutat estressant i atabalant, us recomano un dia a milà. la gent antipatica, tots amb cara de gos. ningu riu. tots vestits de gris i negre. brutta brutta bruttissima città. el tren que va. i que ve. ple de gent. "è libero?" no. sempre è occupato. sempre. converses que omplen més que no pas res. internacionals. les relacions. de mi amb els altres, dels altres amb mi. parlo amb ella, amb ell i amb l'altra. i tela. del brasil, dels estats units, de portugal. tots ténen coses interessants a dir. hi ha qui ha treballat per lula, seguint la seva campanya politica per tot el pais. hi ha qui ha treballat a texas, fent projectes pels mexicans immigrats. hi ha qui viu entre bologna, milano i ginebra, treballant per la comissio europea. em sento petita petita petita. però m'agrada. suc de taronja i canelons. no és una gran barreja. el video de l'unicef que em fa plorar de ràbia. vull fer t-a-n-t-e-s coses. vull anar a tants llocs. res em fa més por que quedar-me tancada en una carcassa per sempre. el mon és tan gran. i la gent es mou tant. i les experiències dels altres son simplement brutals. i jo també vull. vull vull. per tant decideixo que intentaré fer les pràctiques del màster lluny ben lluny a l'altra banda del bosc que és on viuen contents els barrufets. i tothom. la pluja em puja al cap com si fos una ampolla de san giovese del millor. i em sento ubriaca. potser és la calor inhumana de palazzo paleotti. potser és el noi del davant, que té una cara de psycokiller que no s'aguanta. i a mi em fa por. molta. ara vaig amb la belga a fer l'aperitiu. imagino més i més converses sobre europa. sobre musica. sobre bologna. sobre voler canviar el mon. demà mateix. but tomorrow comes today, i potser no hi ha temps per fer tot el que volem fer. haig de llegir llibres i llibres que parlen de teoria dels jocs, de negociacio internacional, de soft power, de hard power. i entremig tinc ganes de cazzeggiare, d'estar tutta la mattina al letto. de riure amb l'ale, de que em porti al cine. al teatre no, que l'altre dia gairebé m'adormo. quina obra més plom. enrico IV. no l'anéssiu pas a veure. o potser si. a mi em va fer aborrir. vaig contar tota la gent que hi havia al teatre. per no caure adormida. ui és tard i vol ploure. de fet segueix plovent. i la belga is waiting for me. tornaré. aviat.

blackingout bologna

2006-11-14T18:42:00.000+01:00

després de la meva anterior resposta dedicada als meus (grans) amics de granollers agafo aire. respiro. i em concentro. qui havia dit que la vida de l'estudiant de màster fos fàcil? qui? qui? qui havia dit que fer un màster ès algo semiregalat? que tot son flors i violes. au va. després d'un any ben bo sense tocar ni un llibre, ni estudiar, ni re de re ara em trobo fent maratons per les biblioteques a buscar els vintmil llibres que m'haig d'estudiar. gran dia, el d'avui. mati d'estudi. a la tarda quedo amb la caitlin, la americana que ve amb mi. de dues a cinc tancades buscant llibres i fent 50mil fotocòpies. fins que se'n va la llum. blackout. aaagh. crido. ja és malasort que de toooota bologna només se n'hagi d'anar a la part dreta de strada maggiore, just a la meitat de tota la feina que hem de fer. ho deixaria tot, però resisteixo. resistim. corredisses amunt i avall, canvi de copisteria. quan ho aconsegueixo em carrego la carpeta a l'esquena i semblo el mismissimo quasimodo. no estic exagerant. normalment ho faig. avui no. hi ha nervis a l'atmosfera. com la parella que gairebé es peguen mentre discuteixen. com la noia histèrica que renya a la seva pseudoamiga : "ma perchè cazzo non me lo dici se andate a fare l'aperitivo?". com l'ale, que estressat i empipat, va amunt i avall per via zamboni amb la bici. no entenc massa bé què fa. però vaya. hi ha nervis a l'atmosfera. serà que la lluna és plena? arribo a paleotti i faig trentamil hores de cua amb gent que està nerviosa i histèrica i de tot. però jo, estranyament, aliena a tot plegat, en la meva bombolla i el meu mon individual, resisteixo i passo de tot. penso amb totes les coses que haig de fer. penso que divendres me'n vaig a milà a un congrés de metges sense fronteres. penso amb totes les històries que m'explicava la caitlin mentre fèiem fotocòpies. i avui cine a la facultat de giurisprudenza. i després birra gratis al bar del marco. ahir peli fantàstica amb l'ale...little miss sunshine. no us la perdeu si podeu. val molt la pena. i ara marxo. a segui fent la ruta. qui diu que la rutina aborreix, que la rutina t'atrapa? a mi, la rutina, cada dia em sorpèn més. in bocca al lupo.

playing: uncle johnny - the killers

als de granollers - porque ellos lo valen

2006-11-14T18:22:00.000+01:00

aviam aviam. vull deixar les coses clares.

1. liante del covo jo? sino em deixen entrar mai, ells s'ho perden. però començo a pensar que és més cosa de la companyia amb qui intentava entrar-hi que no pas per mi mateixa. que soc la pau en persona va home va...quilla a mi em diuen? JAH! només perquè vaig intentar deixar les coses clares al segurata? i a sobre tot va ser culpa d'una superdiscussio (començada per mister oriol) sobre iniciativa...jejeje. jo que casi em pego per ells, per defensar-los...

2. estic preparant una super ruta de ghettos, poligons i suburbis varis per on ens podem perdre tranquil.lament d'1 a 5 de la matinada. aquest cop serà encara més guapo. perquè al febrer el fred apreterà fort fort i amb el vent ( i si tenim sort la neu) encara serà més intens, més viscut, més romàntic. a més, us faré anar vestits igual que l'ultim cop. això vol dir que si jordi, hauràs de venir amb les victòria i a tu òscarkillo, doncs ja em preocuparé jo que primer anem a una festa a casa d'algu i JO NO et recolliré ni el jersei ni la jaqueta ni res de l'habitacio mentre tu estiguis a fora anar bevent lambrusco d'1 euro. i ja veuràs qui riu més. per provocacions a mi. a l'oriol li deixaré portar la xupa militar que li queda taaan i taaan bé...és petrimagnifica.

3. us amenitzaré la vetllada amb una sèrie de cançons del super3 dedicada unica i exclusivament a vosaltres.

o sigui que...què espereu a venir? jo de vosaltres pillaria un vol per la setmana que ve...

o bueno, d'aqui a un mes estaré per terres catalanes o sigui que si em voleu preparar una nit de coneixença del poble killo, amb una ruta per poligons i suburbis (que vosaltres d'això en teniu molts), doncs jo m'hi apunto clar que si. encara que l'uri diu que soc persona non grata a la vostra bonica poblacio. si??? uaaala. i ara què?

bueno. que s'ha de repetir. sobretot la part final sota la carpa cutre, menjant una pizza (jo) bevent una birra (vosaltres). s'ha de repetir. a granollers, a bologna.

it doesn't matter.

stendhal i això...

2006-11-10T18:41:00.000+01:00

jordi - uri - kurco

expedicio de quillos - perquè son de granollers i...què voleu?

a bologna

sindrome de stendhal total

es mereixia ser publicada

pels tres personatges de la foto

per tot el que comporta

per ser improvitzada - encara que sembli preparada

perquè a sobre que els vaig fer una ruta turistica

per la bologna dels suburbis i la malavita

a sobre d'això

a sobre els hi publico una foto

al meu blog

bah

qui sap si mai mai

m'ho agrairan

vaya tres penjats

apa, ci vediamo a febbraio no?

just a quickie

2006-11-10T13:50:00.000+01:00

tinc el lunch-break. la pausa di pranzo entre classe i classe i aprofito per escriure. estic envoltada de futurs diplomàtics i futurs internacionalistes i tot va bé i crec que soc la més petita de la classe però ja m'agrada. no tinc pas traumes. a classe parlem de politica, tanta. i analitzem guerres i conflictes i el paper de les institucions. i l'onu. i altres pallassades. i me n'adono que realment no sé res, que tot aquest mon és molt - potser massa - gran i que realment m'haig de posar les piles. i ho estic fent. em dedico a l'estudi desprès d'una primera fase destroyer re-erasmus a bologna. deixo els vicis per més tard i intento posar seny. que ja toca. vaig a sala borsa a buscar llibres. llàstima que acabo sempre caient en la tentacio i m'emporto novel.les de les que m'agraden. de les de sang i fetge. psicokillers i tant però tant misteri. i clar, llavors no estic pel que haig d'estar. mentrestant, son dies de castanyes amb vin brulé. de començar a notar el fred sense que empipi. d'anar amb la bici per carrers desconeguts. de canviar ruta cada dia, per no aborrir-te. d'escoltar amandine mentre toquen sparrow. d'esmorzars amb cappuccino i croissant calent. de llegir el diari amb un tè calent. de conèixer gent nova. avui em quedo amb la boca oberta quan la catlin, la noia de cleveland, ohio, em diu: d'on ets? i jo: de barcelona! i ella que diu: ah, doncs catalana oi?? Me l'he quedat mirant amb cara de...però els americans sabeu això? i ella, com si m'hagués llegit el pensament em diu: "alguns americans ho sabem saps que existeix catalunya i tal...". molt maca la catlin. si si. i ara me'n vaig. oh such a perfect day, you just keep me hanging on.

maybe tomorrow

2006-11-07T01:23:00.000+01:00

són les tardes - i les nits - com les d'avui les que valen or. sona i miss you de stereophonics. i camino pels carrers buits de sant gervasi. deixo enrera pàdua. l'estació buida. el borratxo que dorm a les escales. els de barcelona neta. pujo per balmes, giro per mitre, escales i amunt. una tarda genial, avui. vaig a gràcia. passejo. em compro unes botes. em truca la marina. i anem a voltar i voltem i voltem. quan la tània plega pugem per verdi, fins a l'iquè. i sembla mentida com passen les hores. que ni les veiem. arriba el marcel. birres birres i més birres. estrelles fredes. nachos amb formatge. i amb guacamolé. parlem de tot i de res. de la feina. del futur. del tripartit - tots contents, tots d'acord. parlem d'anys passats. de gent que fa temps que no veiem. esquizofrènia. riem. arriba la pizza. i les mitjanes. més més. ai quan m'aixequi. i m'aixeco. ho aconsegueixo. diu el marcel que m'arrossego, que xoco amb les parets. diu tantes coses el marcel. i la marina riu. la tània es corda les sabates. tenia ganes d'una tarda-vespre-nit amb bona companyia. fa fred. i tot de cop calor. sé - perquè m'ho noto - que tinc les galtes vermelles. entra algú que em sona. però qui no em sona quan soc a gràcia? estic en un estat de nirvana permanent. pujo als ferrocarrils sense adonar-me'n. i camino pels carrers buits. em truca l'ale. no el sento bé. i tot de cop ja soc a casa. i haig de fer la maleta. quin pal, quina mandra. s'hi està bé a bcn city. però xerro amb la dolors, que m'explica - sense detalls - les últimes novetats de bologna. vaya vaya, veig que marxo i ningú no perd el temps. m'hauré de posar les piles només arribar demà i, naturalment, fer-ne la crònica. ja en tinc ganes. ara aprofito el moment. visc les últimes hores. gravo cd's. llegeixo llibres. escric tonteries. em sembla que avui somiaré amb jamie cullum. sona bé.

toxicosmos

2006-11-05T23:35:00.000+01:00

fa tants dies que no escric. potser és la ressaca post-dublin. o el xoc post-electoral. potser és simplement mandra. o poc temps. però he rebut queixes de la meva inconstància. per tots aquells que segueixen les meves aventures a bologna i ovunque, potser és millor que us acostumeu a mirar el fotolog, que cada dia aggiorno: www.fotolog.com/blogandrock. les meves vacances a casa m'estressen. amunt i avall. tren. gent diferent. nits que passen, surrealistes, com mai. partides de trivial fins a altes hores. arrossegant mobles per tot gràcia. cantant en un karaoke improvitzat. és igual. el fet és ser-hi. participar és guanyar. i totes aquestes coses que es diuen. finalment tenim tripartit - ué, em sento representada. però de política ja n'he parlat prou aquests dies. i després em faig pesada. ho sé ho sé. i sí, oriol murtra, responent al teu mail estic contenta: els meus pugen i pugen. ara em concentro amb escriure. que sinó després em sento culpable. doncs això, que demà passat ja torno a bologna. tot just quan m'estava reacostumant a barcelona. i al ritme de vida diferent. però bologna s'enyora. camino i camino per barcelona. ric. i fa calor i tot de cop arriba el fred. i ja tremolo si penso al microclima emiliano. però s'aguantarà. dài che ce la faremo!. són dies raros. escolto ivan ferreiro i estic entre exaltada i mil altres sensacions. "que me pienso seriamente emborrachar". i això. veig les coses iguals. o potser diferents. depèn del filtre. depèn de com les miro, de com les vull mirar. m'agrada fer un cafè - tè (o 2) amb la lau. m'agrada descarregar-me de totes les energies negatives que m'envolten. m'encanta caminar pel poble buit, fantasma, amb bona companyia. m'agrada tenir la mateixa llauna d'estrella a la mà durant hores. i sempre ben fresca. a temperatura ambient. m'agraden les converses perdudes, les frases inacabades. les coses que se sobreentenen. que no s'han d'explicar. "promesas que se perderán entre estas cuatro paredes". i jo que no em drogo visc aquests dies en un estat de boira permanent. com si anés col.locada. de tot el que m'envolta. uf. abans de començar a escriure volia dir tantes coses. però res. se m'en va del cap. serà que és diumenge. tard. serà.

playing: 747s - death of a star

hoy también llegarà

2006-10-25T11:05:00.000+02:00

mi piace questa fine di ottobre. anzi, mi fa proprio impazzire. caldino. giornate ancora lunghe. belle. col sole. anche se so che durerà poco. che sta per finire. almeno per me. domani vado a trovare un po' del freddo irlandese. ma, per una volta, farò finta di niente, proverò a non soffrire il freddo, il vento e mi diveritirò in giro per dublin.

ahir després del ja mitic contavalli - el marco regala birres si responem bé a les seves preguntes. soc poc ràpida però quan demana la capital d catalunya, salto, no m'equivoco i bec una birra a la seva salut. i a la de tots. màniga curta i cervesa a la mà. sortim. un ratet, dic. i anem cap a piazza maggiore. concerts a cada cantonada. batukada i els argentins que ens fan ballar. però just en el moment de subidon subidon subidon han de parar. i la festa s'acaba. cantem nosaltres i piquem de mans. el juan fa anar el diabolo. arriba la roser peke. em miro al voltant. piazza maggiore, de nit, és espectacular. l'ombra de nettuno, que ens acompanya. vull fer-li una foto ma non ci riesco.

poi (ri)prendo la bici e faccio quello che mi piace di più....scendere da via indipendenza, vuota, completamente vuota. scendoooo e non mi fermo. fino a quando perdo una scarpa che mi vola. poi freno. arrivo a casa sudando. con un po' di paura guardo le maledette cabine telecom. ma niente si muove. non succede nulla.

arrivo a casa e leggo jack lo squartatore. tanto per.

playing: en hora buena - nosotrash

coming out

2006-10-23T21:40:00.000+02:00

escolto coming out de the killers mentre recordo tots els moments d'aquests dies. dies que visc en un estat hipnòtic. barreja d'alegria i moments amargs amargs, que son dificils d'empassar. suposo que ès per allò de que les bones i les males noticies sempre vénen juntes. però no perdo l'optimisme. tutto tutto si sistemerà. entro a la recta final abans de dublin. em cuido poc i malament. em diuen de sortir, i surto. li dic a la deina: "torno d'aqui a una hora". però aquesta hora es converteix en moltes d'altres. i torno a les 5 del mati, després de caminar hores per la perifèria de bologna. rollo suburbis via libia i san donato. anem a una festa al costat del sant'orsola. barreja de polacs guapos guapos, italians buitres, xilens amb impulsos gesticuladors i els ja mitics ejpanish. international partytime. desprès caminant fins al covo on - oh sorpresa - no em deixen entrar. i ja van dues nits que em quedo a la porta. aquest cop és perquè em barallo amb el buttafuori - eufemisme italià per dir segurata....jo faig conya amb l'uri a la porta i el segurata (alt dos metres, un armari) es pensa que l'insulto. i ja la tenim liada. i a mi no em fan callar de males maneres. però abans que les coses se'n vagin de les mans, la meva part mès racional em frena. acabo (acabem) a la carpa de sota, menjant una pizza massa freda pel meu gust, bevent tots d'una unica cervesa. però la nit ès jove. i caminar no cansa a ningu. o potser a l'oscar si, que s'arrossega per san donato, mentre l'uri riu i el jordi va dient "genial el covo". i què voleu em sap greu...em sento força responsable. per això decideixo (ara sé que ells tres riuran) convidar-los a dinar a casa el diumenge. i després de que m'acompanyin fins la porta de casa - culpa de l'uri again, quedem que ens veurem el dia seguent. macarrons amb salsitxa i espetec per dinar. i parlem del barça-madrid, hi ha ganes hi ha ganes. abans, piazza maggiore, concerti in giro...hi vaig amb l'aleix, a veure el seu coinquillino, que sona al mig de via delle clavature, un so molt alla negramaro. però no està mal. arribo a l'irish amb la diana que m'espera estressada fora. i no faré gaires comentaris. la colònia ejpanish celebrant la victòria de l'alonso, les hores que passen, massa birra, taules plenes i aquella calor asfixiant agobiant.......mal de cap i un barça que m'agrada poc. i a més, veure el partit amb l'alvaro més merengue que mai a darrera que no para no para no para no para. buff. surto i baixo amb la bici fort fort fort fins que arribo a casa i simplement ignoro les cabines vermelles. no fos cas que. dilluns....em llevo, maletes i cap a rimini. a estar una mica amb el meu ale...a aprofitar qualsevol moment per riure amb ell.

i aquesta nit?

2006-10-21T18:39:00.000+02:00

Comença el fred. Bologna es trasforma, canvia. El cel, més gis que dies enrera, amenaça pluja constant. Els carrers estan plens. Over booking a la montagnola, i per via indipendenza. És dissabte, i ja se sap. Els bolognesos surten a passejar. Jo m’arrossego pels carrers. Bassals i fulles molles. Cremallera amunt. Tardor tardor tardor. I la tos, el refredat que no m’abandona. Ahir nit absolutament surrealista. Sopar a casa el simo, al final de via massarenti. Com cuina!….i quins vins. feia temps que no menjava aixi. És culpa de la dolors, que em posa en uns fregaos que tela. Conversa surrealista amb els dos profes d’agrònoms sobre oques i catalunya. I l’altra que treballa en el mon de la moda i parla de la silicona i quin tacte té. Conclusio: aquest any es porten les noies arrissades i ben planes. Mentrestant, algu destapa un digestiu licor de nous fet a casa que no sé si m’ajuda a estar millor o pitjor. Agafem el 14 fins le due torri, baixem fins a Irnerio. “Bienvenido, bienvenido” ens obre la porta en Daniel amb un melo que fa de cubata, amb un cocktail dins. Molt caribenyo, molt tropical. Festa improvitzada, la cuina a tope, music make the people come together. I au. Després la nit no sé massa bé com avança. Simplement autoblu i cap al covo. Tinc ganes de ballar. Moltes. Arribem i gran cua...després d’esperar i esperar i esperar arribem a la porta. Estem a punt d’entrar. e scatta la rissa. Gran baralla, pinyos per tot arreu, no entenc res del que crida aquell borratxo de la panxa grossa. M’és igual tot. Jo només vull entrar i ballar totes les cançons que sento des de fora i que m’agraden. Provem a fer avalanxa. Serà pitjor. Rebo un missatge de la diana, és a dins: “soc a la sala petita, ballant london calling…” ufff. I mentre sento com sona london calling decidim marxar. No es pot entrar. Hi ha massa marder. Tornem al centre. Els altres han caigut amb la bici i s’han quedat per via zamboni. Trobem al de les rastes (com es deia?) i ens acompanya un tros. Abans de marxar cap a casa, un taglio di pizza i au.

Que no falti mai la pizza com a final de nit.

Que no falti mai.

playing: groovie times - the clash

come fratella e sorello

2006-10-18T12:31:00.000+02:00

no importa que faci fred. que les mans se't quedin gelades anant amb bici. que el coll et cremi mentre respires. grans dies - i grans nits. octubre. mi piace mi piace. expedicio ciclista a via mazzini. ens esperen la petita roser, amb luca i lucia (que ens preparen un sopar alucinant) amb l'ajuda de chef alvaro (nada despreciable su corte de verduras). mengem, bevem vi del barato, lambrusco en quantitats industrials. em sento la febre pujar i pujar fins que deliro. i ja no sé on soc ni qui soc ni què hi faig. tot de cop fa calor. després fred. risotto, insalata di pollo e verdure, patate al forno con rosmarino. mhhh. episodis brutals com quan la roser s'emociona i comença a explicar el joc de les blanques i les negres. ho prova, ho torna a provar. no acaba les frases. comença amb català, "roser, en castellano joder!" - per respecte a la clara i l'alvarejo, "roser, in italiano cazzo!", aquest és en vincenzo....i la petita rousi en italià, català i castellà explicant un joc inexplicable. sense massa sentit. un dels que m'agraden a mi, però els altres flipant. cada cop fa més calor. la banda sonora és bastant repetitiva. proveu a observar durant deu minuts a la roser i la lucia. si s'estan quietes, us dono un premi. la lucia no deixa cap canço sonar més de trenta segons. la roser s'encén un piti darrera l'altre. mentrestant la mònica té una interessant conversa amb l'alvaro....

alvaro: "llega mi hermano domani!"

moo: "pero que es? fratella o sorello?"

i em sembla que feia temps que no reia tant com ahir a la nit. com, després de jugar un cop i un altre a l'assassi,...(no recordava com m'agrada jugar a aquest joc), decidim marxar. és tard, fa fred i anar amb bici no es posa gens bé. claus perdudes, tots a sota els cotxes, la mermelada de la roser, la clara robant llums dels paletes, els crits del tren, que semblen plors de nen, històries de por, viali mig buits de cotxes....l'uri que m'espanta quan arribo a casa rollo veig ombres roser, veig ombres....aix

estic feliç. feliç com un tornavis. ja torno a ser estudiant. de màster universitari. un any més a bo. a viure. a tope. tot va simplement bé.

sweet sweet october.....no t'acabis mai.

sweet october

2006-10-11T12:46:00.000+02:00

woody è fantastico, come sempre. scoop. infiliamo i viali con la bici. ale mi segue, io seguo lui. andiamo fino a porta saragozza. prima siamo stati un po' al contavalli, a bere la birra insieme agli altri. poi fa freddino quando saliamo sulla bici e via. ma ne vale la pena. il film, voglio dire. mi fa ridere un casino. woddy è semplicemente un grande. nn c'è altro da aggiungere. semplicemente, se avete il tempo, andateci. è da vedere.

els dies passen més ràpid del que sembla. el sol encara es deixa veure i l'octubre ens regala moments per no oblidar. jo estic nerviosa. em mossego les ungles. escolto musica i canto i ballo per descarregar energia. enyoro la meva bici, ara quasi cadavèrica. m'enfado i em desenfado amb una facilitat absurda. sort en tinc de tenir qui m'aguanta i no es cansa dels meus alts i baixos constants. serà la tensio acomulada. serà que el meu futur és més inestable que mai. serà això. si si.

pero las fiestas y los buenos momentos y las conversaciones in piazza siguen. yo lo veo todo de color rojo. sera la ciudad. sera su gente. y yo que sé. alguien me explica sus aventuras en el tren, diosmio, parece una pelicula. hay quien sigue y persigue. mister x quiere tener identidad desconocida, para asi poder hacer lo qué le dé la gana. un poco a lo hombre invisible. para no ser visto, pero verlo todo. uri recibe la visita de su novia y tiene - porfin! - cama grande, las chicas organizan un equipo de futbol, por ahora fantasma. pero va a dar que hablar. si si. mientras todo tiene gusto a cerveza, o a ron con coca, o a vino bueno barato. o a lo que sea. no quiero que llegue el frio. asi estoy demasiado bien.

playing: take me out - franz ferdinand

hit

2006-10-08T19:54:00.000+02:00

Diumenge. Domenica. Sol solet vine’m a veure, vine'm a veure que tinc fred. Surto de casa i sento l’aire de tardor. Però fa sol. I s’hi està bé rebé. Em miro – amb una barreja de ràbia i tristesa – la meva fenomenal bala roja. Ahir un cotxe la va atropellar. Literalment. Havia anat a veure a l’alvaro a casa seva i quan marxàvem a sopar a casa l’uri, me la trobo tota torta, plena de bonys. L’eix qui sap on. L’equilibri inexistent. Tot i això, la vaig arrossegar tota la nit. No l’abandono, ella mai no ho faria. Total, agafo la bici de l’ale i cap amunt. A aprofitar per fer fotos. Que fa un dia genial. Splendido. Arribo in piazza i em perdo pels carrers. El diumenge és el millor moment per espiar els bolonyesos en el seu estat més pur. O almenys els que surten a passejar pel centre. Jo els observo. Passo Da Zanarini i se’m fa la boca aigua. Terrassa al sol, mil delicies per menjar. La pijeria és simplement omnipresent. Em sento entre fora de lloc i voyeur, amb les dues màquines a la mà. Vull que em confonguin amb una simple turista més. Bologna és una paradoxa continua. No deixa de sorprendre’m. Bologna la fighetta que el diumenge fa colazione al bar més car, més in, més cool, bologna la fighetta que surt a donar el volt amb porsches i ferrari descapotables. Bologna la fighetta que compra i passeja per les galeries de roba de via farini. On un simple moneder val el mòdic preu de 1500 euros. I al tombar la cantonada, eccola. Bologna la misera, la pobre. La Bologna del violinista que toca una melodia massa trista per un mati tant maco. La Bologna de la dona que s’amaga entre els portals foscos, avergonyida per haver de demanar. La Bologna del yonkie que s’arrossega per via d’azeglio entre mirades de menyspreu. Dures. Seques. Fredes. Jo em perdo entre les dues bolognes. És com un cop de puny a l’estomac. Em vénen nàusees carregades de culpabilitat. Haig de sortir d’aquests carrers si no vull amargar-me el que em queda de diumenge. Això és el que passa quan jugues a ser intocable. Quan penses que a tu res no et pot ferir. A mi, certes imatges visuals m’acaben matant. Agafo via castiglione i arribo fins a le sette chiese. Hi ha mercat i em distrec mirant objectes vells, remenant llibres. Vinils. Fins que es fa tard i marxo a dinar. La tarda passa mandrosa, estudiant. Mirant i espiant els veins per la finestra. Escoltant cançons que tenia mig oblidades. Llegint les fabuloses històries d’Ellis. Però al meu cap segueix ressonant la melodia d'aquell violinista...trista trista i ofegada.

5 ottobre 2006

2006-10-05T19:50:00.000+02:00

piove fuoco su bologna. o quasi. beh, forse esagero. ma a me piace - è sempre stato cosi - esagerare. fuori viene, pian pianino, l'autunno. non è ancora qua, ma sento che ormai manca poco. si sta bene ancora in piazza, a non far niente, a vivere le giornate con la tranquillità di chi sa che tutto va e andrà bene. vorrei avere la certezza, vorrei essere convinta di quello che scrivo. ma il certo è che non si sa dove si va. ecco. grande - nuova - filosofia, la mia. oggi gran festa per ale. mamma mia, nn sopporto vederlo con tutta quella tensione in faccia. forse non mi ci abituerò mai. ma è andata alla grande. lui è stato bravissimo. e ora la fine è un po' più vicina. lui sa, e io so, che quello di oggi conta poco o nulla, ma alla fine e un passo in più. e poi si vedrà. per il resto, tutto procede alla grande. serate improvizzate che poi diventano subito fantastiche. conversazioni con sapore a birra semicalda. ballare in piazza senza vergogna. pettegolezzi e confessions on the dancefloor. a me, la vita, piace cosi.

playing: things - nancy sinatra

dime quien eres y te diré con quien andas

2006-10-05T19:02:00.000+02:00

quitaros la mascara.
joey popcorn entra en la vida de blog and rock con un soltura increible. y la vuelta en escena de la chica misteriosa no me deja indiferente. serà - quién sabe - question de electricidad y palomitas? dificil mezcla. son dos personajes. cobardes. que se esconden tras identidades que no existen. yo les provoco. les quiero visibles y con nombre, cara y ojos. pero a la vez me gusta ese misterio. esos anonimos que no son anonimos, esos ojos que todo lo controlan. que todo lo siguen. porque sé que estan alli, esperando, al acecho. y me gusta. aunque sinceramente, no llego a entender las preferencias - sexosentimentales - de la chica misteriosa. créeme, el andaluz no es un buen partido. le gustan demasiado el wisky y las mujeres (oh! frase de la mitica cancion del grupo kannon - a diario) y la fiesta pachanguera, por las calles, tirado hasta que encuentre quien le ayude a meter a puesto su cama. a base de gritarlo a voces en santo stefano cae una giulia, una lucia, una stefania. lo que sea. y que decir de joey popcorn, que en base dos se caga en todo. que esta siempre alli, en todo momento. que no se acojona ante nada, ni tansiquiera ante un curso NON avanzato de italiano. él, que con su nivelazo, se ve forzado a repetir hasta el infinito el ya mitico "io sono joey popcorn".

nada. personajes que viven en las calles de bologna. y que, junto a gennaro (también conocido como megafono) forman parte de su fauna humana. si por causalidades de la vida os encontrais delante joey popcorn o la chica misteriosa (y eso vale tambien por gennaro)....simplemente huid.

playing: material girl - madonna

peroooo

2006-10-03T14:20:00.000+02:00

alvaro busca desesperadamente alguien con quien compartir un poco de wisky. no ve hadas, pero le falta poco. es el club de la comedia in person. hablo con ese y el otro debajo los porticos. las noches de octubre tienen eso que todavia se puede estar fuera, manga corta y cerveza fresquita. dentro, lo inhumano. un dj que me sabe a demasiado poco. carne y pocas ganas de socializar con el italiano medio esterotipado. confesiones y cotilleos. y un kebab a las 2. para que la absenta no nos haga volar demasiado. cosas que pasan. cosas que hay. sergi quiere ir a napoli. yo me apunto. aunque todavia no sé que va a pasar con mi vida bolognese. la semana empieza bien. y va a terminar mejor. de momento, martes de estrés. me subo a mi bala roja y persigo a los autobuses (o son ellos los q me persiguen a mi) mientras voy a tope por san vitale, strada maggiore. me contamino un poco. todavia mas. dejo que los tubos de escape me llenen de eso mis - ya maltratados - pulmones. y nada. luego cita a ciegas en nettuno. y manga corta. hace casi calor. pero calor, calor. tengo ganas de calle, de plazas, de aperitivos...tengo ganas de que este verano inusualmente largo, dure todavia un po' di più. quizas para siempre.

playing: fake tales of san francisco - arctic monkeys

less than zero

2006-10-02T16:55:00.000+02:00

és un d'aquells personatges que t'atrapa i no et deixa. llegeixo trossos de la seva autobiografia. llegeixo tots els seus llibres. em falta el primer, less than zero. després hauré tancat aquest cicle dedicat a bret easton ellis. autor genial - endimoniat. llibres plens de violència i pornografia. té un no sé què d'irvine welsh a l'americana. canvien els escenaris: el leith walk d'edimburgh passa a ser la cinquena avinguda. i la classe urbana no és la dels suburbis escocesos, sino la de rics, riquissims, fills de papà, productors, directors, artistes, bussiness man. però el fil, el quid de tot plegat és el mateix: l'apatia. la droga. el nihilisme. el lassez-faire. Ellis crea un personatge tant gran com el de patrick bateman. un monstre. l'escòria. i el fa tan real que t'hi enganxes, t'atrapa. al mon d'Ellis, els vampirs prenen cocktails i van a la piscina, al mon d'Ellis, qui no es fa de coca, o xanax, o heroina, o valium, simplement no és. no existeix. és un mon de festes, de plaer. i de misèria. l'han definit de moltes maneres, jo passo de fer-ho. simplement llegeixo els seus llibres. m'agrada com escriu. m'agrada molt.

en base 2

2006-10-01T19:38:00.000+02:00

somio - o malsomio - que un dia em llevo i tinc 60 anys. i que no recordo res de la meva joventut. i que tot i saber que l'he viscut, no soc capaç de recordar absolutament res, ni el més petit detall. parlo amb els meus amics i tothom em pren per boja. i jo em desespero perquè dels 23 he passat als 60 i de la meva vida passada no recordo res. em llevo suant. i em miro al mirall. no fos cas que descobris cabells blancs i arrugues. però soc la mateixa. decideixo que tot plegat és un motiu més per no parar. per fer mil coses. per sortir cada vespre, per aprofitar els matins, les tardes...clar que aquesta hiperactivitat a la bolonyesa està acabant - literalment - amb la meva energia. estic una mica dèbil. potser té rao la lau quan em diu que hauria de prendre vitamines. demà mateix començo. perquè suposo que la meva dieta, pobre en carn (m'estaré convertint en vegetariana sense voler-ho?) i rica en verdures congelades, no ajuda gens. o potser és que cremo tota la meva energia fent steps al gimnàs a ritme de sexy back? boh. chi lo sà.

ahir festa a casa els asturians...m'agrada veure com a les 8 la dolors ja va amb el vodka a la mà ballant shakira shakira, com l'uri no para amb les palomitas, ni l'alvaro amb la franceseta, com a les 9 arribem (després de ser vilment desallotjats) a santo stefano i trobem una fabulosa missa in diretta. al mig de la plaça. m'agrada veure com perdo el jersei i l'ale es carrega de paciència i m'acompanya per tooota bologna a buscar-lo. m'agrada fer jocs tontos al mig de la piazza, en base 2. i m'agrada molt dibuixar sols. no m'agrada tant tenir mal de panxa i de coll i haver de marxar abans d'hora. però m'agrada que sigui diumenge, que l'ale em desperti amb petons, que faci calor, que el sol sigui fort, que faci dia de platja. d'estiu. 1 d'octubre genial. sé que ahir em vaig perdre una super festa pop-trash al TPO. Les cares de la diana i l'anna parlen soles. ens arrosseguem fins a la linea per fer una coca-cola. escoltem els del costat (que parlen un dialecte desconegut) i tenim una d'aquelles superconverses sobre itàlia, els seus vicis, les coses que no van bé, les que van encara pitjor...arribem a la conclusio que li cal una forta empenta a aquest pais. que no es oro todo lo que reluce. marxo cap a caseta. la cri se'n va demà, tot està ple de maletes, bosses, fotos arrencades. demà arriba la sofia, més maletes, bosses, fotos per enganxar. jo m'ho miro tot com una espectadora. c'est la vie.

a la chica misteriosa

2006-09-30T12:39:00.000+02:00

da la cara si te atreves, chica misteriosa. dinos como te vistes, como bailas, de qué color tienes el pelo. dinos como pasas los dias, rodeado de gente guai. dinos qué comes, dinos qué piensas. escribe chica misteriosa. no te escondas.

playing: ye ye yeee - el columpio asesino

venerdi

2006-09-30T11:59:00.000+02:00

a vegades em sembla que fa tota una vida que soc a bo. a vegades tinc la sensacio que he nascut i crescut aqui. que conec la ciutat i els racons com si fossin sant gervasi. que soc una italiana més. a vegades simplement em sento com una guiri. turista enmig de turistes.

el setembre és llarg i estiuenc. dissabte de calor. de mercat. de no tenir ni un euro a la butxaca. de no poder fer res. no exagero: ahir vaig haver de pagar 600 euros al proprietari del pis i ara mateix tinc 4 cèntims a la butxaca. he demanat un préstec a l'ale, que és com el meu banc personal. i mentrestant vaig tirant. això si, que no falti un aperitiu al sesto senso - a tope - amb la diana i l'anna de brusel.les - històries paral.leles, quan parlo amb l'anna. voldriem que el covo estigués obert, per anar a ballar una mica del que ens agrada. però fins la setmana que ve, res. bevem spritz, birra (2x1) i vi blanc. mengem doritos, pasta, pa, cacahuets. bon aperitiu, amb dj incorporat - una mica massa techno hard per mi. expo de fotos de bicis i claus. xules, les fotos. son d'un noi argenti, que no conec. després canvia l'escenari. estic asseguda al mig de piazza verdi amb la dolors, l'uri i la roser - l'altra. bevem hollandia dels pakis i mengem patates san carlo. un gos - i un altre i després un altre - ens fa companyia (o potser simplement ens emprenya). al cosatat, a le scuderie, hi ha una festa superfighetta plena d'executius i gent amb corbata i talons alts. aquests son els contrastos de bologna. punkabbestia i fighetti, tots junts. gossos que mengen kebabs deixats per terra i camarers que serveixen canapès de caviar. grande bologna. mentrestant nosaltres - un punt mig entre uns i altres - parlem de traumes infantils. el de l'uri és massa, però per respecte, no el faré public. qui tingui curiositat que li demani. em fa riure l'uri i quan xerra amb mi jo em toco l'ull. arriba l'ale, i la moo i la laura, i l'alvaro i la clara, i l'aina i la bruna, i la cri i la grazia i ja hi som tots. encara que estic mig cega - em fan mal els ulls. anem cap a santo stefano. thefaust ens comunica que la festa d'avui a casa seva comença a les 17.00. i que ja té la sangria a punt. ui ui ui. cantem cançons absurdes (camarero camarerooo) i bevem birra moretti freda. s'hi està bé. provo a recordar què vam fer tot l'hivern passat sense poder estar pels carrers i places. i no m'en recordo. s'haurà de tornar a viure. torno a casa amb l'ale i la bici. em fa riure. dormim.

foto: uri i amic menjapatates

playing: hey ho - ramones

electrical

2006-09-28T15:11:00.000+02:00

torno a l'origen d'aquest blog: el rock. escolto mersenne. son de bo. canten amb anglès. una mica d'stolen dresses i penso que el divendres 13 d'octubre toquen al covo i que m'agradaria anar-hi. a més, de teloners tenen els kobenhaun store, que com es diu per aqui son scatenati scatenati. o sigui bastant desfassats. electrical és la presentacio de forward russia, punk funk de leeds. m'agrada com sonen. i pocs dies després venen en concert stereo total...partypop mig en francès, mig en anglès. que em fa ballar. o sigui que ara que s'obre la temporada del covo es presenten very interesting things. que ja tinc mono de concerts.

foto: forward russia

playing: show my best - mersenne / in out - stereo total / electrical - forward russia

pseudoprimavera i champions

2006-09-28T15:08:00.000+02:00

els dies passen. i la tardor sembla que no acabi d'arribar. encara ens regala sol, bones temperatures, ganes d'estar al carrer, via zamboni plena de gent, terrassetes als bars. i jo que amb aquesta pseudo-primavera m'haig de posar a estudiar. ce la farò ce la farò. experiències, aquests dies. com ahir, càsting a rimini amb la diana. per una peli - tu non pensarci - que va sobre la vida d'un cantant de punk rock. rollo i wish i was a punk rocker i tal. tren cap a rimini, tren cap a bo. faig fotos amb la finestra ben oberta. em despentino. la diana mig dorm - sarà la stanchezza? mentre hi ha qui parla al telèfon tot el viatge -1h30. oh yeah. arribem a bo i au vinga ràpid a veure el barça. i quan arribo a l'irish, la colònia pro-barça l'està liant. estressats, amenacen en cremar el local si es continua sense veure el partit. problemes amb sky. i el del bar jugant amb el mando fent veure que busca un canal que ja sap que no trobarà. la colònia alemana està més tranquila. nosaltres cridem, piquem de mans contra la taula. ens fem notar. què voleu. europa també és això. perquè després diguin que els estereotips no existeixen. els alemanys, resignats, esperen. finalment arriba la imatge. just a temps per veure l'autogol. i els alemanys - i l'alvaro, que ho celebren. fantàstic el clima. sort que finalment no es compleixen les meves (pessimistes) prediccions i aconseguim un trist puntet. es lo que hay. sortim a fora, una mica d'aire. perquè fa tanta calor dins de l'irish? i cap a piazza verdi. kebab. merda de gossos i punkabbestia all around. acabem al college, aprofitant les ofertes de birres. 3x2, 4x3...el que sigui. el que ens donin. que total, és igual. quan arribo a casa, tard, l'ale està migempipat. i és que l'inter torna a perdre senyors. jo em solidaritzo amb ell (ja fa gairebé dos anys que ho faig). pobret. què li haig de dir. de totes maneres, ell encara insisteix "se c'è un inter-barça vi facciamo un culo cosi". aha. ehe. ah si. molt b. vale. què voleu que li digui? i res, anem a dormir i suposo que m'adormo en tres segons. és massa el cansament acomulat que duc a sobre. ja em direu de què. i apa res, haig de marxar, sento que algu em crida. em sembla que és el llibre de diritto internazionale. vol ser estudiat.

foto: la converse de l'alvaro i la birra - que no falti

playing: mersenne - there's a place

sweet dreams are made of this

2006-09-26T13:10:00.000+02:00

y otra noche de lunes que acaba como acaba, por las calles de bologna, a las tantas, con conversaciones absolutamente surrealistas, debajo los porticos...llueve, pero qué mas da? que xulo tot plegat. pujo a santo stefano, baixo. bevo grappa con fanta con l'australiana y la valenciana. international as always. l'ale va a veure el bologna-rimini enmig del diluvi universal i clar, no ve. em deixa tota sola... em perdo la dolors ballant shakira shakira. però jo em motivo amb "sweet dreams are made of this" i crido i canto i algu regala un sex on the beach. pero que pasa con los lunes y el sex on the beach? veo a thefaust que se levanta encima la silla y la lia y me coje y me dice "ai ruixer como me gusta que seas mi amiga", pero luego descubro que es puro uso y abuso. nada. tonterias. faig un tatuatge super xulo al braç de la dolores. dedicada al valencià. guapo però cregut. i al final la roser - l'altra, la peke - desapareix. supongo que hoy tendra cosas que contar. mientras, bailo con el de zaragoza. discuteixo amb l'aleix de calcio. voy unas cuantas veces a tomar el aire con alvaro, hablamos de sonrisas perfectas, de dientes rotos.lo veo todo a topos. sobretodo despues de la décima birra - quiza exajero. faig fotos a tothom. no m'importa flashejar a la gent mentre ballen. quiza lo mejor de la noche es el supertatuaje que hago a alvaro. y termino la noche con los mismos. con uri, con dolors y con alvaro. comiendo pizzas ricas ricas. hasta que llega el portugues y se lia. i tothom es baralla. que si mourinho, el porto, los catalanesdemierda, el norte y el sur. arriba el juan i ja hi som tots. sort que ells tenen en comu amores perros. però l'uri i la dolors continuen discutint. l'alvaro flipa. jo passo. el de vilanova i la geltru ens ignora. i mentrestant no para de ploure. i els carrers de bologna baixen com rius. i jo em mullo els cabells quan torno cap a casa. i faig soroll quan entro i potser desperto a les altres. avui no surto. prou. avui em reposo i faig bondat.

playing: heart in a cage - the strokes

i kind of like mondays

2006-09-25T13:29:00.000+02:00

see, trying to give to this blog an international, different, point of view. everyday there are new readers che confondono il catalano con l'italiano e quindi ho pensato perchè non escribo un poco en inglés, otro poco en castellano, una mica en català e un po' in italiano. cosi si fa confusione. oppure è tutto più chiaro. ai no sé. here it's about to rain, start feeling the fall coming back home. las noches ya no son lo que eran. pero nosotros nos resistimos a creer que el verano realmente haya acabado. e rimaniamo sempre in giro, sempre in piazza, sempre con la birra in mano, come se si tratasse di un'estate permanente. però ja s'acaba. de totes maneres, es nota. via zamboni està més plena que mai. sembla que bologna ja estigui over-booked. there's this happy crowd all around the city center. i see loads of americans trying to speak italian. posso vedere che in certi posti - tipo la biblioteca - essere miss simpatia è necessario per lavorarci. veo grupos de ejpanish que llenan relaciones internacionales, que se pelean por un mapa, que planean la fiesta botellona de la noche, que simplemente intentan chapurrear un poco de italiano. avui bologna m'agrada més que ahir. maybe it's because i kind of like mondays. don't know why exactly, just feel everything could happen on monday. cause it's like everything (re)starts. and after a lazy sunday i really feel like needing some kind of activity. ed eccomi qua che sto morendo di fame. che devo andare. che ho un sacco di cose da fare e non mi posso fermare. de moment em sembla que avui dino risotto i després de dinar estudio. bueno, quizas, antes deberia conseguir el libro de derecho internacional. y luego quizas podria empezar. pero me da pereza. quiza mejor llamo a esos, a ver que hacen. y me voy de aperitivo. y luego fiesta. aunque llueva. e se piove si esce lo stesso. clar que si, amb o sense pluja, sempre partytime. oh yeah, cause, you know, i kind of like mondays.

playing: en un pais multicolor - abeja maya

sabatosera

2006-09-24T19:21:00.000+02:00

llegeixo the informers de breston ellis. m'agrada com escriu. i les històries que explica. doncs això, és diumenge. i no plou. i aixi està millor. molt millor. ahir festa sorpresa sorpresa a l'alvaro. pastis, spumante, samarretes del lupin. tots amagats a la cuina. m'agraden aquestes coses. i dopo a santo stefano. a aprofitar que encara ara hi podem anar. amb les deu ampolles de vi que ha comprat l'andalus.perquè els asturians no saben pronunciar be el meu nom? - ruixer. això m'ho diu thefaust mentre veu vi blanc dolent dolent. converses xules xules amb el dario - m'encanta el seu accent de brescia. m'agrada veure que hi ha gent que veu les coses del mateix color que jo. mentre nosaltres xerrem xerrem, el raffaelle toca el tamtam, i el seu germa balla. l'alvaro beu vi calent calent. la clara aprèn italià mentre m'arregla la bici. i l'uri fa cara de guiri amb fred, tot vermell de la platja. després discussio de politica - que no falti.

de tant en tant desconecto. i segueixo els altres amb la mirada. veig aquell noi, el roberto, que treballa a paleotti. xerrem i tal. miro els gossos, escolto converses que vénen d'altres rotllanes, inetnto entendre els dos sicilians que tinc a la vora, però el seu dialecte és massa fort.

cap a les quatre queda poca gent i el fred es fa inistent i marxem. l'uri i jo damunt la bici i tots dos ens queixem del fred. i quan baixo via zamboni cap a avall - i agafo la drecera - i giro per borgo san pietro l'aire fred em toca amb tanta força a la cara que ni la noto. les mans se'm queden vermelles, els ronyons gelats. i tot de cop em venen un pilot de records de l'hivern passat. arribo a casa sense massa son. i llegeixo el llibre d'Ellis. i m'adormo. i avui em llevo molt tard. i molt mandrosa.
i jo que odio els diumenges. sempre els he odiat. però avui me'l visc amb calma. mhh.

foto: uri / laura / maite / moo ahir a santo stefano

playing: tonight - das pop

un po' di foto di questi giorni...

2006-09-23T17:23:00.000+02:00

foto di feste
di santo stefano
di birre in piazza verdi
di panna - PANNA! - alle scuderie
foto belle
per giorni - e notti - belli belli

sex on the beach, my friend...sex on the beach

2006-09-19T17:13:00.000+02:00

això ja ho he viscut. si si. no és el primer cop que em trobo en aquest bar, envoltada de gent que no conec - però conec. envoltada de gent que fa dos segons eren desconeguts. ara ja no. es repeteix la mateixa història. però m'agrada. és intens.

és dilluns al vespre i els carrers baixen a tope. gent a tot arreu. aire erasmus. aire internacional. aire ejpanish - com the faust, el que baixa per borgo san pietro cridant. i ens cala. i ens convertim en els seus millors amics. i ens diu "a mi los euros es que me queman" i se'ls gasta. ens convida a mil coses. el sex on the beach no està mal. jo veig a aquell noi, de valència, i penso "el conec" i ell em diu "et conec". i xerrem però no trobem cap mena de punt en comu. però ens coneixem. segur. el dj sembla sortit del canal hiphopero d'mtv. però tot de cop canvia i ens regala perles que nosaltres ballem. m'agrada com balla l'uri. com riu la dolors. com lliga l'aleix. i aquests tres fan una promesa...i jo en soc la testimoni. i la fotògrafa oficial. faré un reportatge. ja veureu que xulo.

guiris que semblen espanyols...espanyols que semblen guiris. italianes que semblen - o son - massa italianes. surto, que em toqui l'aire. un em manga la bici. o me la deixo mangar. però me la torna després de provar-la. i em tira piropos, em diu que la meva bici li agrada..."la tua bici mi piace". converses de politica - que no faltin - amb el juan i el seu amic periodista a la cantonada. ens preguntem qui serà el proper president de catalunya. respostes a l'aire.

i acabo la nit a quarts d'algo asseguda amb un mix de nacionalitats i parlant de gent que no conec. però que potser un d'aquests dies coneixaré.

tot va tot torna

2006-09-18T15:46:00.000+02:00

doncs això, coses del desti. entro a l'irish amb la diana per anar a veure el barça i em trobo amb l'aleix. "i tu què fas aqui?" i vaya tela i que fort i ja veus i quan temps i que guai i vine a casa si no tens lloc per dormir i anar fent. retrobament. fa pocs dies recordava l'estiu del 99, del meu estiu americà. doncs l'aleix va ser un company d'aventures - i per uns dies, de casa i family - a burr oak, michigan. i ara ens (re)trobem a bologna. i el partit acaba molt bé, tres a zero contundent - eto'ogiulyronaldinho, i després fem la cervesa, i el kebab, i xerrem. i, finalment, para de ploure. quan tornem a casa l'uri intenta robar un casco - sobreviscut a l'incendi de motos del meu carrer. però no ho aconsegueix. coses que passen. m'agrada bologna. però no m'agrada aquesta nova ordenança pro-civisme que fa que els pakis tanquin a les 9, que no es pugui comprar birra més tard de les 9, que tot s'acabi a les 9...que els bars tanquin a l'1...a l'1!!!. no m'agrada que un alcalde d'esquerres com teòricament és sergio cofferati, es dediqui a anar contra la vida dels joves en una ciutat on el 80% dels habitants son joves, on tothom és estudiant, on tothom és supermegauniversitari. ho justifiquen dient que aixi, i només aixi, s'acabarà amb els botellons improvitzats. amb la cultura destructiva de carrer. amb les polèmiques entre veins. però és com intentar anar contra la major font d'ingressos d'aquesta ciutat. que és la universitat i el que aquesta comporta: negoci immobiliari, joves que surten de festa, joves que consumeixen, joves que paguen discoteques,... i vaya, que soc de les que creu que molt bé el civisme, però que tancant els bars a l'1 només aconseguiran que la gent es quedi als carrers i places. liant-la a fora enlloc que a dins. de moment jo ja surto amb les birres dins el bolso. no fos cas que se'm parés el cap i entrés a l'irish - com vaig fer ahir - demanés una pinta i em féssin pagar el mòdic preu de 4,50. ma stiamo scherzando?
foto: carrer de bologna - a prop de zona universitària
playing: i'm your villain - franz ferdinand

someday somewhere

2006-09-16T20:36:00.000+02:00

la que està caient a bologna. el diluvi universal. ni dissabte de concerts ni res. au, tots a caseta que s'hi està millor. però tarda prolifica. trobo - en el fabulos mon virtual - la meva germana americana. si si. de quan, l'estiu del 99, vaig anar a burr oak, michigan. descobreixo que ella, la tabbitha que ara té 21 anys, i el seu/meu germà, en JT, que ara en té 19....son pares. i flipo. però no és només això, no. tos dos fan de soldats. ell és a iraq. ella a north caroline. però tots dos convençuts del què fan i de perquè ho fan. re-flipo. parlo amb ells pel messenger i no puc deixar de soprendre'm cada cop que m'expliquen algo. i pensar que l'ultim cop que els vaig veure tenien 12 i 14 anys. i ara, pares i soldats. marededeusantissima. però parlem, i recordem aquell estiu americà, les cançons que escoltàvem, les aventures, les tardes matant el temps en un poble petit petit on la gasolinera era el centre de tot, on la meva mare tenia 5 escopetes a l'habitacio, on les festes eren totes light, sense alcohol...sense res. va ser l'estiu que vaig descobrir que amèrica era massa igual a la tele, als videoclips, a les sèries...va ser l'estiu que vaig descobrir que els americans estaven bojos. i més els d'un poble de 500 habitants on les uniques diversions eren conduir cotxes sense carnet, anar al riu, menjar una hamburguesa per hora, jugar a bàsket a la plaça del poble i saltar en els fabulosos llits elàstics que tots tenen en el seu jardi. la tabbitha em diu que té ganes de venir a barcelona. jo li dic que està convidada. em diu que si ve, arribarà a l'aeroport vestida de soldat i amb el seu fill d'un any al costat. i jo li dic que vale. i penso...quines coses té la vida. també m'explica que la vonnie, la que era la meva mummy, ara fa de camell. i que té mil problemes amb la poli, les drogues.

tot plegat de peli, vaya.

i ara res, torno al meu mon no-virtual. aviam si aquest vespre plou una mica menys i sortim. i la liem. i festa i tal. aviam.

i ah. potser torno a bcn per la mercè. o sigui aquesta setmana que ve. ja veurem.

foto: la tabby, la missy, jo i en brian....tots a l'habitacio d'en JT que també era la meva. juliol de 1999.

playing: behind blue eyes - limp bizkit (per recordar una de les cançons que escoltàvem a burr oak)

think thing rain

2006-09-14T21:04:00.000+02:00

a fora plou plou plou. surto i torno a entrar. kilòmetres i kilòmetres de pòrtics. però...i la pobre bici? rellisca. uff. llegeixo blogs de gent que no conec però que amics meus coneixen. i m'hi sento identificada. em perdo pel cyberespai. i decideixo demanar una beca per anar a fer de periodista al parlament europeu. pa'xula yo. penso amb un pilot de coses i no penso en res. ment en blanc. penso en el que vull, en el que no vull.

penso che comunque questa città c'ha qualcosa che mi fa pensare un po' troppo. sarano i portici. sarano le strade vuote a quest'ora della giornata. sarà che mi manca un po' tutto. sarà che non so neanche cosa significhi questo tutto. sarà che l'aria comincia a essere fredda e che io, con la testa, sono ancora lontana. a giugno, luglio. sarà che ho voglia di andare a qualche concerto, di perdermi fra la gente. faccie sconosciute, parole vicine. sentire la mia musica e non tornare indietro. sarà che ho ancora voglia di sentire l'estate. sarà che ho bisogno di perdermi per poi trovarmi.

serà la pluja

sarà la pioggia

you are the winner...!

2006-09-14T20:19:00.000+02:00

buff. em petarà el cap. clash. i ja no hi serà més. serà que plou sense parar des de fa hores. serà que a la sala d'ordinadors de palazzo paleotti hi fa una calor inhumana. serà serà serà. càsting per the perfect flatmate part one, passada. ha sigut dur. i molt. la stefania, la valentina, la veronica, la francesca, la patrizia...amb qui em quedo? fa riure però el rollo aquest "entra entra, que t'enseyo el piset". i després "que vols prendre algo?". i després les preguntes "què estudies? d'on ets? fumes? t'agrada cuinar? has vist moltes cases? ronques? ets sonàmbula? tens el vici secret de torturar a les teves companyes de pis?". Doncs això, preguntes i preguntes. I cada cop que dic: "Sono di Barcellona"...exclamacio general. "Oooh!Barcellona!". I jo que somric. Si si. I tothom hi ha estat, o té algun amic que hi ha estat, o coneix a algu o hi vol anar. I jo, vale vale. Em sembla molt bé, però quan és el vintè cop al dia que t'ho diuen dius vale ya. prou. stop. i res, que segueixo compuesta i sense companya de piset. o son massa timides, o massa autoritàries. o son sèries o no paren de liar-la. o estan desesperades i no paren d'enviar-me missatges rollo "per favor per favor per favor és el pis dels meus somnis", o sembla que els hagi de suplicar que es quedin a viure amb mi. no hi ha un punt mig? jo segueixo apostant per la component internacional...m'agradaria una companya anglesa, o alemana, o francesa, o japonesa o o o. però només vénen italianes. res en contra, però era per donar un toc diferent al tema. i després hi ha els nostres fabulosos veins de casa, que no poden estar-se tancats quan ve algu a veure el pis. ells també ho han de valorar. per tant, ens trobem tancats en un menjador de 4 metres la cri, la dei, jo, l'ale, l'andrea i la pobre aspirant a coinquillina. clar que s'acolloneixen. no m'estranya.

potser al cap i a la fi la millor opcio és que em quedi amb el ricky, l'amic de la dei, encara que jo no m'havia plantejat de compartir habitacio amb cap ragazzo. tant és, ja plego. demà càsting second part. i ara marxo, a mullar-me una mica pels carrers...vaig al gimnàs, a casa a menjar i després peli. que plou molt.

foto: a casa...

playing: perfezione - subsonica

Sono ossessionato dalla perfezione che risiede in ognuno di noi

In ognuno di noi

Sono ossessionato dalla perfezione che sonnecchia in ognuno di noi

In ognuno di noi

trash trash trash...

2006-09-13T16:26:00.000+02:00

aqui tot, absolutament tot, és un reality. show. doneu-ne les gràcies a er berlusca. l'ex-primer ministre (com m'agrada dir ex) té un grup editorial, mediaset, amb tres canals de tv: italia 1, canale cinque i rai4. l'ultima gran sensacio es diu la puppa e il secchione - algo aixi com la tia bona i l'empollon - i bueno, què afegir. imagineu-vos una parella formada per un astrofisic i la miss calendari sexy camiseta mojada. Ella és el doble de la superfamosa Paris Hilton. Ell fa 1,60 pesa 84 quilos, porta ulleres i és ben calb, a més de ser presentat com: " Daniele, 30 anni, astrofisico, vergine". Els homes o son tots verges o no han fet mai un peto o no han tingut mai nòvia. Elles millor que calli. I tots dos juntets fan un pilot de coses. Per començar ella li ensenya a posar-se en forma, a vestir-se bé i a saber lligar. Ell l'ha d'instruir. Gens fàcil quan a preguntes com: "qui és george w. bush?" ella somriu a la telecàmera. I calla. No diu res. O simplement diu que no ho sap. O quan li demanen: "quants habitants té itàlia?" i després de pensar-se molt respon: "100mil". Ahà. Molt bé. O sigui que res, conclusio: elles son l'anti-cultura, ells l'anti-estètica. I tots plegats representan l'anti-bon gust, l'anti-vaig-a-mirar-un-programa-que-està-bé. Tot això no és més que la versio italiana del model anglo-americà the beauty and the geek. Però lo meu no és fals moralisme. A casa meva s'ho miren. Diuen que fa riure. Jo no dic res, però m'ho miro. aixi després en puc escriure una petita crònica.

TRASH DE VERITAT.

in via borgo di san pietro...

2006-09-12T17:25:00.000+02:00

carbonitzades. cremades. literalment aniquilades. totes en fila. un cementiri de motos. tal qual. i tot això, al meu carrer. a la tranquil.la - o no tant - via borgo di san pietro. quan no son els yonkies heroinòmans que es punxen al meu portal deixant xeringues all around, son els bojos cremamotos. mhh. tranquil el meu barri a bologna, eh. quan no es l'alcohòlic de la veu ronca pastosa que es passeja en boles de bon mati, és en franz, el nostre amic senzatetto alemany, que escolta els rolling a tota pastilla o cuina una mica de mongetes a les tres del mati, just quan tu tornes a casa de festa i et ve tant però és que tant poc de gust sentir segons quines olors. i quan no és cap d'aquests personatges, és el nostre piccolo schopin, el vei de sota, que toca el piano com si fos l'ultim dia de la seva vida. non stop.

cada dia una sorpresa. ogni giorno qualcosa di nuovo.

i avui doncs això. torno xino xano a casa a l'hora de dinar i em trobo amb la ja habitual colla de curiosos del carrer. però aquest cop l'espectacle estava assegurat. buff. la pudor de cremat era insuportable. m'he trobat uns quants amics periodistes amb els que treballava l'any passat. un d'ells, un fotògraf molt trempat d'un diari local m'ha explicat que no en tenen ni idea de qui o què ha fet allò.

i jo em pregunto...

- serà una questio de vendetta - venjança - ?

- hi tindrà algo a veure la màfia?

- serà el principi d'una banlieu a la italiana?

- o serà simplement un piròman amb ganes de gresca?

moltes incògnites. encara que jo em decanto per la ultima. de moment això és tot, ha informat per blogandrock des de bologna roser cabré.

(ri)eccomi qua...

2006-09-11T13:48:00.000+02:00

soc a l'aeroport i penso que és un dels llocs més freakis que hi ha. faig la cua del check in i quan arribo: oh sorpresa. diuen que no he pagat el bitllet. !!!. o sigui que el torno a pagar. sino no marxo. perquè sempre tinc mil mogudes amb els avions - aeroports - mitjans de transport? llàgrimes a l'aeroport. què voleu, en el fons (o potser no tant en el fons) soc una sentimental. i m'emociono amb petites coses. arribo a milà on descobreixo que no m'hi puc quedar. tren i cap a bologna. allà, l'ale. i el pis, i la cri, i la deina. i un aire més fresc del que m'esperava. sopar all'osteria dell'orsa, per no perdre les bones costums. bologna està més maca que mai. sense la calor agobiant ni el fred aterroritzant. sento mil erasmus pels carrers. accents de diferents llocs. passejo per via zamboni i tinc la sensacio que no he marxat. ni un sol dia.

reacostumar-me als horaris italians

reacostumar-me al look dels ragazzi italiani

reacostumar-me a certa pijeria sense nom

reacostumar-me als punkabbestia que inunden bologna

reacostumar-me a la tele italiana

reacostumar-me als preus dels supers italians

reacostumar-me als pubs sense fum

reacostumar-me a la birra cara cara

reacostumar-me a la seva fabulosa burocràcia

reacostumar-me als crits pels carrers

reacostumar-me als telenoticies de 15 minuts

ho faré. oitant.

sona la buena vida - rumbo a

i bet you look good on the dancefloor...

2006-09-09T16:25:00.000+02:00

don't stop me now. no, ara no em pareu. que ja he començat el meu subidón subidón subidón personal. estic a punt de marxar. de tancar definitivament aquest estiu i tornar a la dolce vita, al dolce far niente. i ahir festa - last but not least - a tore. atmosfera + estrelles + chupitos + tsetse + estrelles. i ja estem apunt. ric un rato escoltant les pelis que el sr. ramon és capaç de muntar-se. ric encara més quan la mei busca la bossa. ric quan pillem el taxi i l'agnès conversa amb el taxista:

a: sóc molt ballarica jo...

t: ah molt bé

a: és que haig de cremar totes les nocilles

t: ah molt bé

t: és que el pasternak està en una zona de polígons

a: és que els polígons són molt polígons

si no la conegués bé podria pensar que se l'intenta lligar. al taxista. o potser precisament és això el que fa. ui no, té 52 anys. tot i que no ho sembla. arribem al pasternak i sembla increible - és irònic - però sona do you wanna dels franz ferdinand. i aquí exploto i ballo i canto i salto. amb les dues pardales de la lau i la nès...i amb la mei, l'andrea, en gerard, en dani, l'uri...i tots els personatges que corren per allà. lucky lucky you are so lucky. ballo i sento the flow through my veins. vale, ara m'he passat. vull dir que estic molt bé. rollo tripi del amor. encara que l'unic que consumeixo són voll damms fresques fresques que fa calor. i després com sempre, la nit va ràpid. tant que ni la veig passar. i sé que ballo al pòdium, que m'emociono quan sento the white stripes encara que ara, cada cop que sona, veig la cara d'en cannavaro davant meu. al.lucinacions made in pasternak. no paro. amunt i avall. avall i amunt. al meu voltant tothom balla, algú mig dorm, aquell nen que no para d'empaitar-nos, ara a la nès, ara a l'andrea, ara a mi, ara tornem-hi, aquell altre que empaita lo impaitable, aquell que riu, aquell que em reconeix des de l'últim cop que ens vam veure 7 o 8 anys enrera....obren els llums i en gerard diu "que no pari la festa!" però suposo que el segurata no ho té tan clar. i acabem allà, tirats a la vorera. com sempre. i mentre xerro xerro xerro i no sé què dic a en cube, apareix en patxi. cántabro amb accent de vilanova. el deprimeixo: "joder me haces pensar a mi ex novia que me ha echado de casa hoy" - només perquè es veu que tenim la mateixa màquina. i re. taxi? ara en benet fa de taxi. merci benet. ruta vic - calldetenes - manlleu - torelló. m'adormo. m'adormo molt.

i agafar el tren amb ressaca aquest matí ha costat.

però ja soc aquí. a barcelona again.

i ara maletes. quina mandra.

us deixo una selecció de les millors fotos...

keep it clean...

2006-09-07T13:15:00.000+02:00

m'empatxo de ciutat. surto de casa al matí i no torno fins al vespre. quedo amb la gent, quedo amb mí mateixa, quedo i no quedo i hi han malentesos. hi ha qui se sent cosmopolita caminant pel raval, qui se sent cansat després d'un examen llarg llarg llarg, hi ha qui m'acompanya a fer fotos per la tamarita encara que sigui un matí massa gris. hi ha qui vol anar a fer un aperitiu a la italiana, hi ha qui em diu que està dormint quan en realitat havíem quedat. una mica de tot. asseguda a la rambla del raval li dic a la lou que les palmeres m'agraden. i després arriba una dona que ens beneeix amb els tres punts de reiki magnetitzats en un paket de kleenex de l'shlecker: "potser us refredeu amb més facilitat, però tindreu bones vibracions". diu. La dona. i se'n va. més tard, la mateixa tarda, flashman es diverteix deixant-me cega. ell fa fotos i jo me'l miro mentre fa fotos. i sí, són totes molt guapes. però això és gràcies al meu flash. que ara ja és una mica menys meu, una mica més seu. i a floridablanca em deixen fora. i avui repetimos.

playing keep it clean - camera obscura.

last nite...

2006-09-03T22:15:00.000+02:00

vale. l'estiu s'acaba. ja és setembre i tal. però les festes majors continuen. i els concerts. i l'ambient. divendres, a sant vicenç. stardust + los coronas + koacha. sopar al tse tse amb la nès. pujem amb cotxe amb la mei i l'andrea. escoltem franz ferdinand fort fort fort, cantem, ballem. ens animem. i després la nit ja ve rodada. perquè després de tot, jo penso que el temps tot ho cura. i aquí us deixo unes quantes fotos.

2006-09-03T22:10:00.000+02:00

i més...

time for the big screen...

2006-08-31T20:18:00.000+02:00

és temps de cine, temps de festival. che bello essere a venezia in questi giorni. venècia, sempre massificada però sempre esplèndida és la capital del cine. wow. glamour all around. films films films... una mica d'alfonso cuarón, amb children of men...un po' di brian de palma con the black dahlia...a little bit of stephen frears with the queen...i tants altres. i fora de concurs el grandíssim david lynch amb Inland Empire, i Oliver Stone amb World Trade Center. i el documental de spike lee sobre el katrina. buff. I would like to be there. godendomi la città, l'ambiente, il cinema. chissà, forse un giorno. per cert, la foto la vaig fer fa temps, el segon cop que vaig anar-hi. gondole e gondolieri. lo so lo so, non è un granchè come originalità.

mentrestant espero amb im-pa-cièn-cia l'última de woody allen, scoop...amb la ja mítica scarlette johanson.

quin mono de cine...! per ara re, però...marxo. avui festa. a tope. ja em faré jo una pel·li i demà us l'explico. bona bonissima nit.

ARTE or feeling pop

2006-08-30T22:28:00.000+02:00

AVUI em sento pop. si. ho veig tot de colors vius. com si tot fossin fotos trucades amb el photoshop. algú em somriu, un altre em trepitja. quants nois macos a barcelona. ja me n'havia oblidat. quines ganes de ciutat que tinc. vols dir que no l'enyoraré massa? un tè i la música que m'acompanya. m'assec a un banc i després passa: dues noies discuteixen d'art. què és art, què no ho és i onaniremaparar i una d'elles diu la tan sentida i poc original "l'art contemporani és algo que podria fer un nen petit amb les seves mans" i l'altre s'empipa. i ja la tenim liada. teories, teoremes, conceptes,...tant d'abstracte i res de concret. les escolto un rato fins que me'n canso i simplement apreto el play del meu mp3...

Dormir cien mil horas, soñar que me quieres y no hacerme daño el pellizco, volver a encontrarte a mi lado, volver a abrazarte y desayunarte, esto sí que es ärte...

-popemas- nosotrash

remember when...

2006-08-30T20:37:00.000+02:00

sembla que avui va de remember. ahir em truca la lau i em diu que ha anat a la sagrera i que aquells s'han posat a recordar recordar recordar tocant cançons de ja fa anys...

i jo busco. i què trobo? era novembre, suposo que era el 98, festa a casa en bare...OAR i numskulls in concert al garatge. buff...quines festes...de totes, em quedo amb erase..

" you're crying this morning,

you're thinking about your life

sretched out on the grass...

you hate your mother

you hate your brother

sretched out on the grass...

escape through a window

escape through a door

escape from this life

the sun dazzlez your eyes

your tears dry

you don't really see it

you have no friends

but you are lucky

so, why do you cry?

we sleep together

we laugh a lot of times

we exchanged sharp englances

but that's our fate"

long long time ago...(i can still remember)

2006-08-30T14:18:00.000+02:00

qui soc...on soc?
chi sono...dove sono?

so here we are...

2006-08-30T13:32:00.000+02:00

ara sí que ho he vist tot. clos ministre d'indústria. ma...stiamo scherzando?

el dia comença així de bé. ordeno coses, escanejo fotos. and i try to see my future bright. que canten aquells. bologna calling...sí sí, sto arrivando. busco bitllets. somio amb viatges impossibles. ara per ara. però algun dia faré. tinc un no-sé-què dins la panxa. estic nerviosa. boh?!. serà perquè aquests dies són raros raros. surrealistes. però intensos. el que més enyoro és la meva bici vermella. si si. i anar a donar un volt fins a piazza maggiore. després tornar. la montagnola. anar a fer la birra a santo stefano. els partits del barça a l'irish. les festes internacionals. ma ci siamo ci siamo. poso aquesta foto amb en jaume perquè em recorda un pilot de bons moments. a bologna.

banda sonora per aquest matí...so here we are - bloc party

I caught a glimpse, but its been forgotten

So here we are again

I made a vow, to carry you home... home

I really tried to do what you wanted

It all went wrong again I made a vow, to carry you home

If you fall sick, if you pass out

I figured it out, I can see again

aprês la nuit -1-

2006-08-25T02:09:00.000+02:00

és com quan intentes tirar enrera i no pots. i despertes de cop. és com una sessió remember when de fotos que creies per-du-des. i apareixen. i tu desapareixes. i hi ets, i ja no hi ets. i tantes coses que et passen pel cap. i tants moments d'alegria. i tants dies. i l'estiu. i i i i. stop, dimentica. sona a títol de cançó cutre de tiziano ferro. però no ho és. és només això. un punt.

i un a part. vols escriure i no parar de fer-ho. potser així podràs pintar aquest moment. calma total. uàaa...com s'hi està de bé. polo d'orxata. respires. i tornes a començar:

és la ciutat. que durant el dia és una, durant la nit una altra. és la ciutat. que amaga monstres i en descobreix d'altres. imagino nits d'insomni per tanta gent. que treuen els caps per la finestra, damunt l'asfalt i intenten mig veure la lluna. nagh. impossible. imagino mil cases amb mil ordinadors encesos i mil persones anònimes que escriuen històries absurdes als seus blogs imaginaris. tants llits que es mouen i fan sorolls, mil sorolls estranys. els veïns que ronquen. les finestres obertes. les reines de la nit. imagino tantes coses que crec que tot plegat petarà. d'un moment a l'altre. voldria ser lluny, per tornar. i voldria ser aquí, per marxar.

però sobretot voldria escriure, i no parar.

res, nit d'insomni.

paro.

checking in...

2006-08-24T22:00:00.000+02:00

non mi ci abituerò mai. gli aeroporti mi spaventano. e allo stesso tempo c'hanno qualcosa di bello. boh. difficile da spiegare. il fatto è che purtroppo nn mi ci abituerò mai. agli addio. a queste scenate assurde tipo film che faccio ogni volta che uno dei due parte. o che uno dei due rimane. oggi è toccato a lui partire, a me rimanere. e beh, lo so che sono un attimo esagerata. ma non ce la faccio. preferirei che partisse in treno, o in macchina...forse è perchè gli aeroporti c'hanno questo qualcosa di definitivo. e tutto si fa più pesante. boh. niente. poi, una volta lui è partito definivam, mi sono fatta un bel girino per la terminal B...mitici turisti - tanti italiani - indossano grandissimi sombreros mejicanos, altri si perdono per i corridoi, ci sono quelli che si incazzano perchè devono pagare per i chili in più nelle loro valigie, quelli che piangono, quelli appena arrivati che sognano alle vacanze che stanno per cominciare...io prendo il treno che mi porta a plaça catalunya, ascolto voy a aterrizar di nosotrash. e quando sono in centro respiro un'altra volta quell'aria, un po' meno internazionale, un po' meno definitiva.

my baby shot me down...

2006-08-23T01:31:00.000+02:00

aquesta nit em sento com the black mamba. a fora, el silenci. shhhht. tinc por d'apretar massa fort quan escric, per no despertar a algú, per no despertar a tota la ciutat. que dorm. finalment faig sessió continua de kill bill. i em quedo amb un no sé què a dins que tinc ganes de jugar a ser la black mamba i tal. "eres mi persona favorita, aunque a veces eres una zorra estupenda" bill dixit. escolto el silenci. i descobreixo mil petits sorolls. tinc ganes de més pelis, de més cine, de més llibres. ara mateix m'espera glue d'irvine welsh. el de trainspotting. una altra història de suburbis d'edimburgh, drogues, hooligans, hibbies...però com diria algú que em coneix molt bé (per cert...on t'has ficat?) "el rollo suburbis és lo teu rouzi". doncs potser sí que és veritat. encara que des del meu suburbi particular la vida no és tan emocionant. perquè sant gervasi no és com leith walk dels llibres de welsh. sona, què sona?...clar que sí, bang bang, de nancy sinatra...

dilluns...

2006-08-22T00:17:00.000+02:00

gran idea anar al cine a l'agost. sobretot quan no portes jersei i l'aire condicionat està a tope. uau. sí. bona idea. surts de color morat (i vale, encara que el meu color sigui el morat) no cal exagerar. ni tenir pell de gallina permanent. i encara més quan vas a veure una peli (días azules, pse pse, no està mal, tampoc és per tirar cohets) que passa gairebé tota sota el sol i a la platja. i jo tremolant. abans del cine hem caminat i caminat i caminat i. pel born, esplèndida plaça santa maria. gossos que fan por. boutiques chic. entrem i no comprem. carrer montcada. places del barri de la rivera. i una xibeca freda freda a les escales de la plaça del rei. música brasiliana de fons. italians que es fan fotos superguais. i un dia amb un sol i un cel perfectes. després el raval. les reines de ronda sant antoni. passem pel macba i ens deixem atropellar pels skaters - únics i grans reis de la plaça. fem fotos a cartells que ens agraden. riem, ens abracem, imaginem. em sento una guiri més. i a ratos fins i tot m'agrada. perquè em perdo en la meva ciutat com si no fos meva. ah per cert, sona inside of love, de nada surf.

cocacola, agua, beer amigo...

2006-08-20T16:48:00.000+02:00

sona the 32 of december, de babyshambles. a fora, però, encara és agost. i fa sol. sol solet sobre la barceloneta. finalmente un po' di mare dopo tanti giorni di nuvole. ci si sta da paura giù alla barceloneta. ple de gent. de tot arreu. accents que es barregen. converses per no oblidar. absurdes. gente di quà, gente di là. gots de caipirinha buits. inglesi ubriachi e filipine che fanno dei massaggi a ragazze dell'est. "do you work in the barcelona?" demana un de madrid a un de teheran. magnific. fantastico. i jo escolto...tanco els ulls sota el sol. que pica sense picar massa. s'hi està bé. all'acqua ci va solo ale, visto che ci sono delle meduse e io preferisco non rischiare. sarò pure codarda, ma sto lì, a leggere il giornale. che gran bella giornata di sole. m'encanta veure com la gent aprofita qualsevol tipus d'excusa per lligar. a tope. guiris que lliguen amb guiris. passen del producte nacional. "barcelona is the very good city of the world you know...the sea, the mountains, the ramblas...". certo. ahá. sisi. tot el que tu vulguis. top less. i antònia font que canten en s'estiu. onades més fortes que mai. meduses. c'ha quest'aria urbanita. ale legge la gazzeta. io ascolto. quello che c'è intorno a noi mi piace. ho retrato amb la mirada. després escriuré.

are you a guiri?...

2006-08-18T21:47:00.000+02:00

en el fons té un no sé què especial veure la ciutat buida. sona The M de The Libertines. al metro aire acondicionat a menys 10 graus. brrr. tremolo. a fora plou i no plou. cauen gotes i surt el sol a la rambla del raval. una canya freda freda i cara cara. el cel és tan blau que sembla impossible. tarda surrealista climàticament parlant. em truca la marineta. quedem per aquest vespre. oh yeah. guiris all around. sento més italià per aquí que pels carrers de bologna. amb l'ale juguem al joc de les nacionalitats. però no és gaire díficil: anglesos i italians rambla amunt rambla avall. i la birra em puja al cap. dutxa freda. i ara cap a gràcia.

festes de gràcia...nit 1

2006-08-17T12:50:00.000+02:00

"i no en volem cap que no vagi borratxo". benvinguts a la festa major de gràcia. places, carrers i racons plens. com sempre, a ritme de rumba. i de jazz, molt jazz per tot arreu. una mica de dance dels anys 80 i tants guiris. "roma è bella come il cielo" expliquen dos romans a un casteller super poppie. fumen delle gran trombe. i després aquests dos personatges lliguen amb nenes de 15 anys, aquelles típiques de gràcia, amb el serrell ben curt i la samarreta jbp. i tot plegat ja va bé que sigui així. genuí. autèntic. tots per terra. birra a un euro. perquè els pakis mai fallen. aquests no. molts mossos, molta policia. però ja se sap. els carrers són festa, els carrers pintats. els nens macus macus de barçalona que surten a donar un volt, els yonkies típics de gràcia es barregen amb nenes angleses, aquelles de la faldilla curta curta i les cames vermelles vermelles. punkabbestia rollo bologna a les cantonades. accent argentí barrejat amb marroquí. les iaies i els nens que juguen a la festa de l'espuma. un espectacle. veig quillos que ballen rumba catalana. i tot plegat veig a la lucia, l'andrea, el carlo, la camilla....festes de gràcia all'italiana. birra per terra i trossos de pizza freda. i festa. sempre festa. que no falti. mai.

peixos taronjes mutants...

2006-08-17T12:25:00.000+02:00

redescobrint barcelona amb cash cow de we are scientist de sottofondo. cotxe amunt per la carretera de vallvidrera. "aquí viu la marina", explico a l'ale. arribem fins al tibidabo. maleïda xafogor barcelonina. però aqui les vistes sempre són guapes. guiris per tot arreu. la nòria que gira molt - massa! - ràpid. cues per entrar al parc d'atraccions. escales. el cel que amenaça, però al final res, falsa alarma. després la torre de collserola, el pirulí...el meu vèrtig i els 5'90 euros que val pujar-hi ens fan quedar a baix. fotos de la torre des de sota. mi viene il capogiro. perseguim una papallona bonica bonica per fer-li una foto. no ho aconseguim. ronda de dalt i buff...laberint. me l'imaginava més gran. però és una passada. fem una "contrarellotge". ens separem. jo guanyo, l'ale es perd. sona area dels futurheads. i jo canto, ballo, moc els peus. si si. m'agrada l'atmosfera de les cases velles, de les finques abandonades, dels llacs plens de verdet amb peixos taronjes mutants. va en serio: al llac hi ha un peix taronja (intento fotografiar-lo però se m'escapa) que és gran com una bona truita de riu. els altres peixos el temen. no m'estranya. ara ja som a pedralbes. al monestir. i un altre cop tranquil·litat absoluta. si no fos perquè els barnaboys - típics d'aquesta part de la ciutat - tenen la costum d'anar a escoltar house del xungo allà. Ni palmeres ni xiprers, ni tarda tranquil·la. barnaboys style. oh yeah.

el peor de mis yo's...

2006-08-15T20:31:00.000+02:00

a fora el cel encara és gris. i mentre escric sona - a massa decibels per sobre lo normal - el peor de mis yo's de without. banda sonora ideal per avui. reflexiono i tal.

He vuelto a caer en la tentación...
por qué siempre todo marcha en peor?
quién no comete un error?

no intenteu treure dobles sentits. els errors són relatius. errors? què és això?

una picada d'ullet.

plou i no fa sol...

2006-08-15T19:33:00.000+02:00

plou i no fa sol. i les bruixes no es pentinen ni fan res. quin pal de temps. dies de platja passats per aigua. però resistim. vaig amunt i avall. festa - com als vells temps - al black and white de platja d'aro. a ritme de reaggeaton del bo...ahá. sort en tinc que a moments em puc aïllar i escoltar the city lights amb la seva "you stand accused young man". ens perdem (amb l'ale) per les cales del camí de ronda. roques planes. sol amagat. aigua blava blava. tanta sorra. s'hi està bé. al meu cap ressona "like water" dels Nisei mentre camino entre les roques, mentre m'enfilo com una criatura de cinc anys (em diu l'ale, ehem). anem a girona. i la ciutat està com sempre. guapa, guapa. gràcies a la lau mengem com reis a le bistrot (recomanadíssim a tothom). de tornada al cotxe no trobem cap ràdio amb música bona, així que escoltem información deportiva.

volem anar al cine i plou tant que hem de tornar enrera. els carrers de palamós són com una riera interminable. jo penso amb els guiris que es mullen, i amb les tendes dels guiris que en els càmpings de guiris deuen ser com un llac. a la nit, plou tant, que em llevo. i després, quan aconsegueixo re-adormir-me somio coses estranyes de l'equip morat. riminí obsession. les barques m'encanten. i una tarda no paro de fer fotos. tantes que després no sé quines triar. i el cel de tempesta amenaça en descarregar. o sigui que ara ja paro d'escriure.

get on your dancing shoes...

2006-08-11T11:38:00.000+02:00

vaig a la fnac. i després arctic monkeys sonen per tot arreu. es converteixen amb la banda sonora particular d'aquests dies. de les tardes d'agost. de les passejades - imrpovitzades - per gràcia. dels moments en sèpia de les fotos que tiro a l'ale. dels moments en blanc i negre. de les estones perdudes en una terrassa qualsevol d'un barri qualsevol d'una ciutat imaginària qualsevol. menjo gelat de gianduia i fragola. mhhh. el fan tant bo a plaça revolució. són italianes i saben fer els gelats com han de ser. mentrestant al meu cap ressona get on your dancing shoes dels arctic monkeys...i em moc al ritme que la cançó marca. Is the proof that love's not only blind but deaf. oh yeah. passa la tarda i anem a fontana. i després al carrer robí on la lucia ens ha preparat un soparet. a base d'amanida, pizza, pambtomaquet i vi. arriben altres amics. sopar all'italiana. la nit és calor a barcelona. no passa ni una mica d'airet. res. parlem de locals amb bon rock a barcelona: el sidecar els va agradar. aviat aniran a razz. jo no, perquè avui marxem cap a sant antoni. dies de platja, sol solet i molta molta sal. i els arctic monkeys m'acompanyaran.

Get on your dancing shoes

You sexy little swine

Hoping they’re looking for you

Sure you'll be rummaging through

cargols i vi del bo...

2006-08-11T11:24:00.000+02:00

arriba el 6 d'agost i ens tornem a trobar a vilasana. el ghetto catalano di bologna. després d'un viatge amb la gemma al volant arribem a vila-sana. EXISTEIX. trobem la casa vella i...uau. Ens banyem a la piscina, al jacuzzi, xerrem sota el sol, mengem com reis - cargols, coca, carn a la brasa - i bevem un vi tan bo que després de dinar si no m'estiro sota la morera, peto.

visita a l'estany. recordem històries. ens fem fotos. planejem quan ens tornarem a trobar i a on - vic? bcn? tortosa? - i sobretot imaginem unes vacances al vila-sana resort. impressionant.

...cervesa i tè...

2006-08-11T10:22:00.000+02:00

m'agraden les tardes d'agost quan sembla que hagi de ploure. fort. m'agraden els carrers que abans baixaven plens, ara buits. m'agraden les converses ofegades. m'agrada aquesta terrassa. m'agrada parlar, parlar i parlar i deixar que la tarda passi. m'agrada pensar que hi ha algú que és tan desastre com jo. m'agrada riure. m'agrada el tè frapat de fruites vermelles. i m'agraden les canyes fresques fresques. són dies de converses que sembla que no s'acabin. m'agrada que soni spanish bombs. és una bona banda sonora. sempre.

morats, morats...

2006-08-03T19:21:00.000+02:00

la festa major acaba en subidón subidón subidón... vaya festival el riminí...un pilot de bons moments. la preparació de l'equip morat, atmosfera territori morat, la festa al carrer rocaprevera, l'entrada a la plaça vella, ballant amb l'orquestra, al xiringuito amb la nostra piscina inflable, el nostre carro ple (sempre!) d'estrelles ben fresques, i es fa clar i la pujada final a les 10 del matí a rocaprevera és de pel.licula.........quina nit, quina nit...

alegria...és festa major!

2006-07-24T17:59:00.000+02:00

calor, calor, calor...

alegria...és festa major!

el meu primer any italià acaba amb una escapada rotolando verso sud (marche, abruzzo,puglia) amb l'ale i la tenda (2 seconds) que ens hem comprat al decathlon. una figata. anem a les platges de peschici,un poble enfilat a les roques i tot blanc blanc blanc. Les platges de pescara més val deixar-les córrer. Sirolo, alle marche, provincia d'ancona,m'encanten...mengem peix, l'ale es crema, jo em poso morena morena i anem passant els dies. la cè és a itàlia...però no ens veiem. Somewhere, sometime. I res. Ultims dies a rimini beach i abans que me n'adoni de veritat ja soc a tore. i res, això, alegria a tope,que ja és festa major. tot just hem començat...aquesta setmana comença il crescendo. de moment, un sopar de solters i solteres animat, i acabo ballant fins tard a la plaça vella. I fa calor. Potser no tanta com a bologna. no,impossible.Allà molta molta més, els ultims dies eren realment insuportables. Afa, tanta tanta afa que ni es respirava. aqui almenys als vespres passa aire. I puc anar a la piscina sense haver de pagar 6 euros i posar-me un horrible gorro verd de plàstic als cabells. Dies de juliol. Com m'agrada l'estiu.

i campioni del mondo...

2006-07-10T17:06:00.000+02:00

siamo noi, siamo noi...i campioni del mondo siamo noi!. i la festa comença. després de l'ultim calcio di rigore de fabio grosso els italians ho tenen clar. Festa, festa i més festa. Durant el partit, nervis, birres, moltes birres...i passen els minuts i les cares s'apaguen. ja ningu canta la versio de seven nation army. Timids popopopopo se senten mig disimulats... però la festa està arrivant. I quan ho fa, gli azzurri surten a celebrar-ho com nomes ells saben fer-ho. Motos, motorini, cotxes...amunt i avall desafiant qualsevol norma de tràfic....meeeec meeeeeeeeeeeeec meeeec banderes OVUNQUE. I la gent feliç. arribem al centre de rimini, la fontana plena a rebentar, i tots els carrers plens de gent que canta i riu i balla i beu i fa tot el que s'acostuma a fer en aquests moments de celebracio alla grande. chi no salta è un francese è è....i jo salto, què haig de fer?

i el dilluns s'aixeca assolellat i caluros. I la gent pel carrer sembla que somrigui. I els diaris van plens de color blau i crits d'alegria i no es parla de res més, de res que no sigui el triomf d'itàlia.

i és aquesta l'itàlia campiona del mon. Una itàlia que no té vergonya de dir: ens heu insultat i ens heu criticat i hem guanyat igualment. Perchè siamo i migliori. Però també és l'itàlia de la gran i absurda paradoxa, l'itàlia que entre demà i demà passat decideix el càstig de la juve, del milan de la fiore i la lazio. l'itàlia que té un calcio marcio marcio, un futbol podrit podrit ple de lladres i trapicheos.

res, la grandesa d'itàlia és precisament aquesta...es un pais d'extrems, aqui les coses o es fan appassionadament o no es fan...aqui es traballa bé quan se'n té ganes, sino tot és lent, dificil i pesat...doncs el mateix pel seu calcio... ( que a mi, però, i que quedi entre nosaltres...no m'acaba de convèncer)

triste triste notte....

2006-07-02T00:15:00.000+02:00

a fora fuochi d'artificio....i jo aqui que miro les fotos i penso. Tinc un d'aquells dies reflexius. serà la ressaca de la festa d'ahir a marina di ravenna. serà que fa dies que no dormo bé, per la calor. la terribile afa bolognese. és dificil, sempre. hi pots passar una, dues o 40 vegades. però és sempre dificil. Dir adéu a la gent, vull dir. santo stefano, una nit com tantes altres, sino fos perquè dius adéu a gent a chi ci tieni molto. tanto. i després saps, perquè n'estàs ben segura, que bologna no tornarà a ser la mateixa sense aquesta gent. n'arribaran d'altres, i els carrers tornaran a ser plens de diferents llengues que es barregen. a vegades vols no conèixer a ningu, o almenys a ningu que sàpigues que al cap d'uns mesos se n'anirà...és sempre la mateixa història que es repeteix. again and again.

però tutto sommato ci sta. ci sta molto!

apa res, que la nit es jove.

alla prossima amici.

calor i immigrants...

2006-06-20T12:37:00.000+02:00

la calor apreta a bologna....i enyoro el mar. sembla que l'aire no passi. sembla que si estàs un pèl massa sota el sol et desfàs. tot el mati que persegueixo immigrants pels carrers de bologna per fer un reportatge per la ràdio i no hi ha hagut sort. no volen parlar amb mi i torno amb les mans buides i sense cap noticia. aaaghh...suposo que ells, com jo, senten la calor...i la maleida xafogor que et treu les ganes de xerrar....

entre gelats i exaltacio de les nacionalitats...

2006-06-17T18:00:00.000+02:00

escapo...marxo bicicleta amunt cap a santo stefano a menjar-me un gelat da gianni. mela verde e fragola. spettaccolo. si si si. aqui la caloreta se sent i ja està bé. ara només em fa por l'hivern. se ci penso tremo. nit de mondials....again: usa - italia. hi ha qui ho viu com una guerra, hi ha qui simplement no ho viu. jo aniré, bicicleta avall, cap els jardins de l'altair on hi ha la macrosupermegapantalla.

que curios viure uns mondials de veritat. acostumada a simplement mirar-me'ls de reull, com qui no vol la cosa, em trobo al mig d'una exaltacio de les nacionalitats que fa quasi por. cares pintades amb els colors de la bandera alemana, els brasilers que ballen i canten al mig de la piazza santo stefano, els nens petits hiperdisfressats de piccoli totti e gattuso...quina por tot plegat. passo de perfil, miro els partits perquè el futbol m'agrada. animo l'argentina i voldria que itàlia perdés ben aviat. o sigui que, com mai, estic participant als mondials. com si fos la primera vegada.

i ara si que marxo, que és tard i vol ploure. bé, en realitat fa sol i molta xafogor. aixi que marxo.

la cosa nostra...

2006-05-15T18:54:00.000+02:00

dies de futbol. de màfies al futbol. aqui sembla que res sigui real ni autèntic. gairebé fa fàstic saber com funcionen segons quines coses....més val no saber. i aquest mati m'he sentit com una delinquent. total. m'han posat una multa de 40 euros per no dur el bitllet a l'autobus. ok. va bene. no el duia i per tant suposo que m'ho mereixo. però m'han tractat fatal. els revisors, vull dir. com una delinquent. la gent del bus alucinava. m'han tractat de mentidera (quan els deia que no tenia els 40 euros a mà)i m'han obligat a baixar del bus i anar a un caixer a treure els 40 euros. jo els he dit que no ho podien fer, però mi han obligat. tractant-me fatal. però han tingut mala sort, perquè després he anat a la ràdio. he explicat què m'havia passat i hem trucat a la tmb bolognesa. total: la noticia ha arribat al director. s'ha disculpat, ha dit que una cosa aixi no la poden fer. obligar-me a anar al caixer amb ells a treure les peles, vull dir. i el director ha dit que les coses no quedaran aixi. mala sort que s'han topat amb una periodista que a més treballa en una ràdio on aquests temes hi tenen pes. ai....i mentre a mi m'acompanyen a treure 4o euros en un caixer per pagar la multa, a la colla de corruptes que hi ha per tota itàlia ningu els fa pagar res. o almenys, se'ls justifica. visca el calcio italiano i visca la superioritat dels revisors...pfff

mediassist...

2006-05-11T14:04:00.000+02:00

mediassist és el nom de la productora de la qual formo part des de fa poques setmanes. una productora que hem fundat uns quants periodistes, tècnics, directors....us deixo el link de la pàgina web, encara que hem de començar a treballar. avui reunio per parlar d'un nou documental que ens agradaria fer: questions de nacionalitats.

www.mediassist.it

és molt interessant.

i una mica de llibres i altres coses...

2006-05-11T13:36:00.000+02:00

aquests dies semblo un pèl obsessionada. m'arrossego per casa amb llibres que m'atrapen, m'enganxen. l'altre dia em truca en jaume. "vens a santo stefano?", em diu. i jo que responc: "estic massa enganxada al llibre". i aixi es. ahir a la nit em queien els ulls de la son. però al final és com si el llibre pogués més que jo....i fins a les dues dale que te pego.
i quan dic que estic obsessionada és perquè he entrat en el fabulos mon de la literatura feta per i per a (o no) drogaadictes. i m'estic llegint memòries de gent que ha estat o està enganxada a totes les drogues del mon, sobretot l'heroina.
ahir mateix, vaig anar a sala borsa i després de buscar i rebuscar vaig tornar a casa amb més llibres. és com si m'estigués documentant, encara que no sé amb quina finalitat. al cap i a la fi és un mon que em queda massa lluny, encara que potser no tant.
us explico: dilluns passat van robar la bici a la cri. la tenia al pati de casa, no al carrer. i li van robar igualment. la giulia va sentir que el vei de baix cridava: "vattene! e non farti più vedere" (vesten, no vinguis més!)...tot plegat va ser a la mateixa hora que li manguessin la bici. più o meno. les altres van anar a parlar amb el sg. montanari (el vei) que els va explicar que els yonkis es vénen a punxar sota a casa nostra, perquè salten les baranes d'entrada i com que tenim un jardi força gran amb amagatalls i tal doncs això.
o sigui que com diu aquella canço de no sé qui: "me ha robado la mountain bike un yonki de la plaza real". més o menys. no era una mountain bike, ni casa meva és a la plaça reial. però la història es la mateixa, sobretot quan diu: "y ahora mi bici corre por sus venas".

lo dicho....els llibres que us recomano avui son:

1. "Noi, i ragazzi dello zoo di berlino" (l'he llegit amb italià) amb castellà té el meravellos nom de "Christiane F. 13 anyos, drogata y prostituta" (aquest titol si que és poesia i literatura de la bona). El llibre és del 78, al 81 van fer una peli, amb el mateix nom. La peli és com un resum del llibre, però val la pena. sobretot pels ambients tant ben recreats i per l'actuacio de david bowie. un gran. ah! passa tot a berlin.

2. "alice: i giorni della droga". (titol original: go ask alice) anys 70 als estats units. rollo hippie i tal. però la protagonista també és una nena, 15 anys. i es pren de tot. està escrit en forma de diari i no és tant clar com el de christiane.

bueno, si els llegiu...ja em direu què tal.