escapo...marxo bicicleta amunt cap a santo stefano a menjar-me un gelat da gianni. mela verde e fragola. spettaccolo. si si si. aqui la caloreta se sent i ja està bé. ara només em fa por l'hivern. se ci penso tremo. nit de mondials....again: usa - italia. hi ha qui ho viu com una guerra, hi ha qui simplement no ho viu. jo aniré, bicicleta avall, cap els jardins de l'altair on hi ha la macrosupermegapantalla.
que curios viure uns mondials de veritat. acostumada a simplement mirar-me'ls de reull, com qui no vol la cosa, em trobo al mig d'una exaltacio de les nacionalitats que fa quasi por. cares pintades amb els colors de la bandera alemana, els brasilers que ballen i canten al mig de la piazza santo stefano, els nens petits hiperdisfressats de piccoli totti e gattuso...quina por tot plegat. passo de perfil, miro els partits perquè el futbol m'agrada. animo l'argentina i voldria que itàlia perdés ben aviat. o sigui que, com mai, estic participant als mondials. com si fos la primera vegada.
i ara si que marxo, que és tard i vol ploure. bé, en realitat fa sol i molta xafogor. aixi que marxo.
