just a quickie

tinc el lunch-break. la pausa di pranzo entre classe i classe i aprofito per escriure. estic envoltada de futurs diplomàtics i futurs internacionalistes i tot va bé i crec que soc la més petita de la classe però ja m'agrada. no tinc pas traumes. a classe parlem de politica, tanta. i analitzem guerres i conflictes i el paper de les institucions. i l'onu. i altres pallassades. i me n'adono que realment no sé res, que tot aquest mon és molt - potser massa - gran i que realment m'haig de posar les piles. i ho estic fent. em dedico a l'estudi desprès d'una primera fase destroyer re-erasmus a bologna. deixo els vicis per més tard i intento posar seny. que ja toca. vaig a sala borsa a buscar llibres. llàstima que acabo sempre caient en la tentacio i m'emporto novel.les de les que m'agraden. de les de sang i fetge. psicokillers i tant però tant misteri. i clar, llavors no estic pel que haig d'estar. mentrestant, son dies de castanyes amb vin brulé. de començar a notar el fred sense que empipi. d'anar amb la bici per carrers desconeguts. de canviar ruta cada dia, per no aborrir-te. d'escoltar amandine mentre toquen sparrow. d'esmorzars amb cappuccino i croissant calent. de llegir el diari amb un tè calent. de conèixer gent nova. avui em quedo amb la boca oberta quan la catlin, la noia de cleveland, ohio, em diu: d'on ets? i jo: de barcelona! i ella que diu: ah, doncs catalana oi?? Me l'he quedat mirant amb cara de...però els americans sabeu això? i ella, com si m'hagués llegit el pensament em diu: "alguns americans ho sabem saps que existeix catalunya i tal...". molt maca la catlin. si si. i ara me'n vaig. oh such a perfect day, you just keep me hanging on.