but tomorrow comes today

sembla ser que oficialment ha arribat el fred. i la pluja. i la boira. espessa, humida, terrible. sembla ser que ja no hi ha res a fer. pantalles hi-tech a stazione centrale di milano. i ni un stramaledetto banc on poguem descansar. després d'una intensa intensa giornata milanese. que lleig que ès milà. per favor. grisa, enboirada, estressada. tots els que critiqueu bcn per ser una ciutat massa ciutat estressant i atabalant, us recomano un dia a milà. la gent antipatica, tots amb cara de gos. ningu riu. tots vestits de gris i negre. brutta brutta bruttissima città. el tren que va. i que ve. ple de gent. "è libero?" no. sempre è occupato. sempre. converses que omplen més que no pas res. internacionals. les relacions. de mi amb els altres, dels altres amb mi. parlo amb ella, amb ell i amb l'altra. i tela. del brasil, dels estats units, de portugal. tots ténen coses interessants a dir. hi ha qui ha treballat per lula, seguint la seva campanya politica per tot el pais. hi ha qui ha treballat a texas, fent projectes pels mexicans immigrats. hi ha qui viu entre bologna, milano i ginebra, treballant per la comissio europea. em sento petita petita petita. però m'agrada. suc de taronja i canelons. no és una gran barreja. el video de l'unicef que em fa plorar de ràbia. vull fer t-a-n-t-e-s coses. vull anar a tants llocs. res em fa més por que quedar-me tancada en una carcassa per sempre. el mon és tan gran. i la gent es mou tant. i les experiències dels altres son simplement brutals. i jo també vull. vull vull. per tant decideixo que intentaré fer les pràctiques del màster lluny ben lluny a l'altra banda del bosc que és on viuen contents els barrufets. i tothom. la pluja em puja al cap com si fos una ampolla de san giovese del millor. i em sento ubriaca. potser és la calor inhumana de palazzo paleotti. potser és el noi del davant, que té una cara de psycokiller que no s'aguanta. i a mi em fa por. molta. ara vaig amb la belga a fer l'aperitiu. imagino més i més converses sobre europa. sobre musica. sobre bologna. sobre voler canviar el mon. demà mateix. but tomorrow comes today, i potser no hi ha temps per fer tot el que volem fer. haig de llegir llibres i llibres que parlen de teoria dels jocs, de negociacio internacional, de soft power, de hard power. i entremig tinc ganes de cazzeggiare, d'estar tutta la mattina al letto. de riure amb l'ale, de que em porti al cine. al teatre no, que l'altre dia gairebé m'adormo. quina obra més plom. enrico IV. no l'anéssiu pas a veure. o potser si. a mi em va fer aborrir. vaig contar tota la gent que hi havia al teatre. per no caure adormida. ui és tard i vol ploure. de fet segueix plovent. i la belga is waiting for me. tornaré. aviat.

blackingout bologna

després de la meva anterior resposta dedicada als meus (grans) amics de granollers agafo aire. respiro. i em concentro. qui havia dit que la vida de l'estudiant de màster fos fàcil? qui? qui? qui havia dit que fer un màster ès algo semiregalat? que tot son flors i violes. au va. després d'un any ben bo sense tocar ni un llibre, ni estudiar, ni re de re ara em trobo fent maratons per les biblioteques a buscar els vintmil llibres que m'haig d'estudiar. gran dia, el d'avui. mati d'estudi. a la tarda quedo amb la caitlin, la americana que ve amb mi. de dues a cinc tancades buscant llibres i fent 50mil fotocòpies. fins que se'n va la llum. blackout. aaagh. crido. ja és malasort que de toooota bologna només se n'hagi d'anar a la part dreta de strada maggiore, just a la meitat de tota la feina que hem de fer. ho deixaria tot, però resisteixo. resistim. corredisses amunt i avall, canvi de copisteria. quan ho aconsegueixo em carrego la carpeta a l'esquena i semblo el mismissimo quasimodo. no estic exagerant. normalment ho faig. avui no. hi ha nervis a l'atmosfera. com la parella que gairebé es peguen mentre discuteixen. com la noia histèrica que renya a la seva pseudoamiga : "ma perchè cazzo non me lo dici se andate a fare l'aperitivo?". com l'ale, que estressat i empipat, va amunt i avall per via zamboni amb la bici. no entenc massa bé què fa. però vaya. hi ha nervis a l'atmosfera. serà que la lluna és plena? arribo a paleotti i faig trentamil hores de cua amb gent que està nerviosa i histèrica i de tot. però jo, estranyament, aliena a tot plegat, en la meva bombolla i el meu mon individual, resisteixo i passo de tot. penso amb totes les coses que haig de fer. penso que divendres me'n vaig a milà a un congrés de metges sense fronteres. penso amb totes les històries que m'explicava la caitlin mentre fèiem fotocòpies. i avui cine a la facultat de giurisprudenza. i després birra gratis al bar del marco. ahir peli fantàstica amb l'ale...little miss sunshine. no us la perdeu si podeu. val molt la pena. i ara marxo. a segui fent la ruta. qui diu que la rutina aborreix, que la rutina t'atrapa? a mi, la rutina, cada dia em sorpèn més. in bocca al lupo.

playing: uncle johnny - the killers

als de granollers - porque ellos lo valen

aviam aviam. vull deixar les coses clares.

1. liante del covo jo? sino em deixen entrar mai, ells s'ho perden. però començo a pensar que és més cosa de la companyia amb qui intentava entrar-hi que no pas per mi mateixa. que soc la pau en persona va home va...quilla a mi em diuen? JAH! només perquè vaig intentar deixar les coses clares al segurata? i a sobre tot va ser culpa d'una superdiscussio (començada per mister oriol) sobre iniciativa...jejeje. jo que casi em pego per ells, per defensar-los...

2. estic preparant una super ruta de ghettos, poligons i suburbis varis per on ens podem perdre tranquil.lament d'1 a 5 de la matinada. aquest cop serà encara més guapo. perquè al febrer el fred apreterà fort fort i amb el vent ( i si tenim sort la neu) encara serà més intens, més viscut, més romàntic. a més, us faré anar vestits igual que l'ultim cop. això vol dir que si jordi, hauràs de venir amb les victòria i a tu òscarkillo, doncs ja em preocuparé jo que primer anem a una festa a casa d'algu i JO NO et recolliré ni el jersei ni la jaqueta ni res de l'habitacio mentre tu estiguis a fora anar bevent lambrusco d'1 euro. i ja veuràs qui riu més. per provocacions a mi. a l'oriol li deixaré portar la xupa militar que li queda taaan i taaan bé...és petrimagnifica.

3. us amenitzaré la vetllada amb una sèrie de cançons del super3 dedicada unica i exclusivament a vosaltres.

o sigui que...què espereu a venir? jo de vosaltres pillaria un vol per la setmana que ve...

o bueno, d'aqui a un mes estaré per terres catalanes o sigui que si em voleu preparar una nit de coneixença del poble killo, amb una ruta per poligons i suburbis (que vosaltres d'això en teniu molts), doncs jo m'hi apunto clar que si. encara que l'uri diu que soc persona non grata a la vostra bonica poblacio. si??? uaaala. i ara què?

bueno. que s'ha de repetir. sobretot la part final sota la carpa cutre, menjant una pizza (jo) bevent una birra (vosaltres). s'ha de repetir. a granollers, a bologna.

it doesn't matter.

stendhal i això...

jordi - uri - kurco

expedicio de quillos - perquè son de granollers i...què voleu?

a bologna

sindrome de stendhal total

es mereixia ser publicada

pels tres personatges de la foto

per tot el que comporta

per ser improvitzada - encara que sembli preparada

perquè a sobre que els vaig fer una ruta turistica

per la bologna dels suburbis i la malavita

a sobre d'això

a sobre els hi publico una foto

al meu blog

bah

qui sap si mai mai

m'ho agrairan

vaya tres penjats

apa, ci vediamo a febbraio no?

just a quickie

tinc el lunch-break. la pausa di pranzo entre classe i classe i aprofito per escriure. estic envoltada de futurs diplomàtics i futurs internacionalistes i tot va bé i crec que soc la més petita de la classe però ja m'agrada. no tinc pas traumes. a classe parlem de politica, tanta. i analitzem guerres i conflictes i el paper de les institucions. i l'onu. i altres pallassades. i me n'adono que realment no sé res, que tot aquest mon és molt - potser massa - gran i que realment m'haig de posar les piles. i ho estic fent. em dedico a l'estudi desprès d'una primera fase destroyer re-erasmus a bologna. deixo els vicis per més tard i intento posar seny. que ja toca. vaig a sala borsa a buscar llibres. llàstima que acabo sempre caient en la tentacio i m'emporto novel.les de les que m'agraden. de les de sang i fetge. psicokillers i tant però tant misteri. i clar, llavors no estic pel que haig d'estar. mentrestant, son dies de castanyes amb vin brulé. de començar a notar el fred sense que empipi. d'anar amb la bici per carrers desconeguts. de canviar ruta cada dia, per no aborrir-te. d'escoltar amandine mentre toquen sparrow. d'esmorzars amb cappuccino i croissant calent. de llegir el diari amb un tè calent. de conèixer gent nova. avui em quedo amb la boca oberta quan la catlin, la noia de cleveland, ohio, em diu: d'on ets? i jo: de barcelona! i ella que diu: ah, doncs catalana oi?? Me l'he quedat mirant amb cara de...però els americans sabeu això? i ella, com si m'hagués llegit el pensament em diu: "alguns americans ho sabem saps que existeix catalunya i tal...". molt maca la catlin. si si. i ara me'n vaig. oh such a perfect day, you just keep me hanging on.

maybe tomorrow

són les tardes - i les nits - com les d'avui les que valen or. sona i miss you de stereophonics. i camino pels carrers buits de sant gervasi. deixo enrera pàdua. l'estació buida. el borratxo que dorm a les escales. els de barcelona neta. pujo per balmes, giro per mitre, escales i amunt. una tarda genial, avui. vaig a gràcia. passejo. em compro unes botes. em truca la marina. i anem a voltar i voltem i voltem. quan la tània plega pugem per verdi, fins a l'iquè. i sembla mentida com passen les hores. que ni les veiem. arriba el marcel. birres birres i més birres. estrelles fredes. nachos amb formatge. i amb guacamolé. parlem de tot i de res. de la feina. del futur. del tripartit - tots contents, tots d'acord. parlem d'anys passats. de gent que fa temps que no veiem. esquizofrènia. riem. arriba la pizza. i les mitjanes. més més. ai quan m'aixequi. i m'aixeco. ho aconsegueixo. diu el marcel que m'arrossego, que xoco amb les parets. diu tantes coses el marcel. i la marina riu. la tània es corda les sabates. tenia ganes d'una tarda-vespre-nit amb bona companyia. fa fred. i tot de cop calor. sé - perquè m'ho noto - que tinc les galtes vermelles. entra algú que em sona. però qui no em sona quan soc a gràcia? estic en un estat de nirvana permanent. pujo als ferrocarrils sense adonar-me'n. i camino pels carrers buits. em truca l'ale. no el sento bé. i tot de cop ja soc a casa. i haig de fer la maleta. quin pal, quina mandra. s'hi està bé a bcn city. però xerro amb la dolors, que m'explica - sense detalls - les últimes novetats de bologna. vaya vaya, veig que marxo i ningú no perd el temps. m'hauré de posar les piles només arribar demà i, naturalment, fer-ne la crònica. ja en tinc ganes. ara aprofito el moment. visc les últimes hores. gravo cd's. llegeixo llibres. escric tonteries. em sembla que avui somiaré amb jamie cullum. sona bé.

toxicosmos

fa tants dies que no escric. potser és la ressaca post-dublin. o el xoc post-electoral. potser és simplement mandra. o poc temps. però he rebut queixes de la meva inconstància. per tots aquells que segueixen les meves aventures a bologna i ovunque, potser és millor que us acostumeu a mirar el fotolog, que cada dia aggiorno: www.fotolog.com/blogandrock. les meves vacances a casa m'estressen. amunt i avall. tren. gent diferent. nits que passen, surrealistes, com mai. partides de trivial fins a altes hores. arrossegant mobles per tot gràcia. cantant en un karaoke improvitzat. és igual. el fet és ser-hi. participar és guanyar. i totes aquestes coses que es diuen. finalment tenim tripartit - ué, em sento representada. però de política ja n'he parlat prou aquests dies. i després em faig pesada. ho sé ho sé. i sí, oriol murtra, responent al teu mail estic contenta: els meus pugen i pugen. ara em concentro amb escriure. que sinó després em sento culpable. doncs això, que demà passat ja torno a bologna. tot just quan m'estava reacostumant a barcelona. i al ritme de vida diferent. però bologna s'enyora. camino i camino per barcelona. ric. i fa calor i tot de cop arriba el fred. i ja tremolo si penso al microclima emiliano. però s'aguantarà. dài che ce la faremo!. són dies raros. escolto ivan ferreiro i estic entre exaltada i mil altres sensacions. "que me pienso seriamente emborrachar". i això. veig les coses iguals. o potser diferents. depèn del filtre. depèn de com les miro, de com les vull mirar. m'agrada fer un cafè - tè (o 2) amb la lau. m'agrada descarregar-me de totes les energies negatives que m'envolten. m'encanta caminar pel poble buit, fantasma, amb bona companyia. m'agrada tenir la mateixa llauna d'estrella a la mà durant hores. i sempre ben fresca. a temperatura ambient. m'agraden les converses perdudes, les frases inacabades. les coses que se sobreentenen. que no s'han d'explicar. "promesas que se perderán entre estas cuatro paredes". i jo que no em drogo visc aquests dies en un estat de boira permanent. com si anés col.locada. de tot el que m'envolta. uf. abans de començar a escriure volia dir tantes coses. però res. se m'en va del cap. serà que és diumenge. tard. serà.

playing: 747s - death of a star

hoy también llegarà

mi piace questa fine di ottobre. anzi, mi fa proprio impazzire. caldino. giornate ancora lunghe. belle. col sole. anche se so che durerà poco. che sta per finire. almeno per me. domani vado a trovare un po' del freddo irlandese. ma, per una volta, farò finta di niente, proverò a non soffrire il freddo, il vento e mi diveritirò in giro per dublin.

ahir després del ja mitic contavalli - el marco regala birres si responem bé a les seves preguntes. soc poc ràpida però quan demana la capital d catalunya, salto, no m'equivoco i bec una birra a la seva salut. i a la de tots. màniga curta i cervesa a la mà. sortim. un ratet, dic. i anem cap a piazza maggiore. concerts a cada cantonada. batukada i els argentins que ens fan ballar. però just en el moment de subidon subidon subidon han de parar. i la festa s'acaba. cantem nosaltres i piquem de mans. el juan fa anar el diabolo. arriba la roser peke. em miro al voltant. piazza maggiore, de nit, és espectacular. l'ombra de nettuno, que ens acompanya. vull fer-li una foto ma non ci riesco.

poi (ri)prendo la bici e faccio quello che mi piace di più....scendere da via indipendenza, vuota, completamente vuota. scendoooo e non mi fermo. fino a quando perdo una scarpa che mi vola. poi freno. arrivo a casa sudando. con un po' di paura guardo le maledette cabine telecom. ma niente si muove. non succede nulla.

arrivo a casa e leggo jack lo squartatore. tanto per.

playing: en hora buena - nosotrash

coming out

escolto coming out de the killers mentre recordo tots els moments d'aquests dies. dies que visc en un estat hipnòtic. barreja d'alegria i moments amargs amargs, que son dificils d'empassar. suposo que ès per allò de que les bones i les males noticies sempre vénen juntes. però no perdo l'optimisme. tutto tutto si sistemerà. entro a la recta final abans de dublin. em cuido poc i malament. em diuen de sortir, i surto. li dic a la deina: "torno d'aqui a una hora". però aquesta hora es converteix en moltes d'altres. i torno a les 5 del mati, després de caminar hores per la perifèria de bologna. rollo suburbis via libia i san donato. anem a una festa al costat del sant'orsola. barreja de polacs guapos guapos, italians buitres, xilens amb impulsos gesticuladors i els ja mitics ejpanish. international partytime. desprès caminant fins al covo on - oh sorpresa - no em deixen entrar. i ja van dues nits que em quedo a la porta. aquest cop és perquè em barallo amb el buttafuori - eufemisme italià per dir segurata....jo faig conya amb l'uri a la porta i el segurata (alt dos metres, un armari) es pensa que l'insulto. i ja la tenim liada. i a mi no em fan callar de males maneres. però abans que les coses se'n vagin de les mans, la meva part mès racional em frena. acabo (acabem) a la carpa de sota, menjant una pizza massa freda pel meu gust, bevent tots d'una unica cervesa. però la nit ès jove. i caminar no cansa a ningu. o potser a l'oscar si, que s'arrossega per san donato, mentre l'uri riu i el jordi va dient "genial el covo". i què voleu em sap greu...em sento força responsable. per això decideixo (ara sé que ells tres riuran) convidar-los a dinar a casa el diumenge. i després de que m'acompanyin fins la porta de casa - culpa de l'uri again, quedem que ens veurem el dia seguent. macarrons amb salsitxa i espetec per dinar. i parlem del barça-madrid, hi ha ganes hi ha ganes. abans, piazza maggiore, concerti in giro...hi vaig amb l'aleix, a veure el seu coinquillino, que sona al mig de via delle clavature, un so molt alla negramaro. però no està mal. arribo a l'irish amb la diana que m'espera estressada fora. i no faré gaires comentaris. la colònia ejpanish celebrant la victòria de l'alonso, les hores que passen, massa birra, taules plenes i aquella calor asfixiant agobiant.......mal de cap i un barça que m'agrada poc. i a més, veure el partit amb l'alvaro més merengue que mai a darrera que no para no para no para no para. buff. surto i baixo amb la bici fort fort fort fins que arribo a casa i simplement ignoro les cabines vermelles. no fos cas que. dilluns....em llevo, maletes i cap a rimini. a estar una mica amb el meu ale...a aprofitar qualsevol moment per riure amb ell.

i aquesta nit?

Comença el fred. Bologna es trasforma, canvia. El cel, més gis que dies enrera, amenaça pluja constant. Els carrers estan plens. Over booking a la montagnola, i per via indipendenza. És dissabte, i ja se sap. Els bolognesos surten a passejar. Jo m’arrossego pels carrers. Bassals i fulles molles. Cremallera amunt. Tardor tardor tardor. I la tos, el refredat que no m’abandona. Ahir nit absolutament surrealista. Sopar a casa el simo, al final de via massarenti. Com cuina!….i quins vins. feia temps que no menjava aixi. És culpa de la dolors, que em posa en uns fregaos que tela. Conversa surrealista amb els dos profes d’agrònoms sobre oques i catalunya. I l’altra que treballa en el mon de la moda i parla de la silicona i quin tacte té. Conclusio: aquest any es porten les noies arrissades i ben planes. Mentrestant, algu destapa un digestiu licor de nous fet a casa que no sé si m’ajuda a estar millor o pitjor. Agafem el 14 fins le due torri, baixem fins a Irnerio. “Bienvenido, bienvenido” ens obre la porta en Daniel amb un melo que fa de cubata, amb un cocktail dins. Molt caribenyo, molt tropical. Festa improvitzada, la cuina a tope, music make the people come together. I au. Després la nit no sé massa bé com avança. Simplement autoblu i cap al covo. Tinc ganes de ballar. Moltes. Arribem i gran cua...després d’esperar i esperar i esperar arribem a la porta. Estem a punt d’entrar. e scatta la rissa. Gran baralla, pinyos per tot arreu, no entenc res del que crida aquell borratxo de la panxa grossa. M’és igual tot. Jo només vull entrar i ballar totes les cançons que sento des de fora i que m’agraden. Provem a fer avalanxa. Serà pitjor. Rebo un missatge de la diana, és a dins: “soc a la sala petita, ballant london calling…” ufff. I mentre sento com sona london calling decidim marxar. No es pot entrar. Hi ha massa marder. Tornem al centre. Els altres han caigut amb la bici i s’han quedat per via zamboni. Trobem al de les rastes (com es deia?) i ens acompanya un tros. Abans de marxar cap a casa, un taglio di pizza i au.

Que no falti mai la pizza com a final de nit.

Que no falti mai.

playing: groovie times - the clash

come fratella e sorello

no importa que faci fred. que les mans se't quedin gelades anant amb bici. que el coll et cremi mentre respires. grans dies - i grans nits. octubre. mi piace mi piace. expedicio ciclista a via mazzini. ens esperen la petita roser, amb luca i lucia (que ens preparen un sopar alucinant) amb l'ajuda de chef alvaro (nada despreciable su corte de verduras). mengem, bevem vi del barato, lambrusco en quantitats industrials. em sento la febre pujar i pujar fins que deliro. i ja no sé on soc ni qui soc ni què hi faig. tot de cop fa calor. després fred. risotto, insalata di pollo e verdure, patate al forno con rosmarino. mhhh. episodis brutals com quan la roser s'emociona i comença a explicar el joc de les blanques i les negres. ho prova, ho torna a provar. no acaba les frases. comença amb català, "roser, en castellano joder!" - per respecte a la clara i l'alvarejo, "roser, in italiano cazzo!", aquest és en vincenzo....i la petita rousi en italià, català i castellà explicant un joc inexplicable. sense massa sentit. un dels que m'agraden a mi, però els altres flipant. cada cop fa més calor. la banda sonora és bastant repetitiva. proveu a observar durant deu minuts a la roser i la lucia. si s'estan quietes, us dono un premi. la lucia no deixa cap canço sonar més de trenta segons. la roser s'encén un piti darrera l'altre. mentrestant la mònica té una interessant conversa amb l'alvaro....

alvaro: "llega mi hermano domani!"

moo: "pero que es? fratella o sorello?"

i em sembla que feia temps que no reia tant com ahir a la nit. com, després de jugar un cop i un altre a l'assassi,...(no recordava com m'agrada jugar a aquest joc), decidim marxar. és tard, fa fred i anar amb bici no es posa gens bé. claus perdudes, tots a sota els cotxes, la mermelada de la roser, la clara robant llums dels paletes, els crits del tren, que semblen plors de nen, històries de por, viali mig buits de cotxes....l'uri que m'espanta quan arribo a casa rollo veig ombres roser, veig ombres....aix

estic feliç. feliç com un tornavis. ja torno a ser estudiant. de màster universitari. un any més a bo. a viure. a tope. tot va simplement bé.

sweet sweet october.....no t'acabis mai.

sweet october

woody è fantastico, come sempre. scoop. infiliamo i viali con la bici. ale mi segue, io seguo lui. andiamo fino a porta saragozza. prima siamo stati un po' al contavalli, a bere la birra insieme agli altri. poi fa freddino quando saliamo sulla bici e via. ma ne vale la pena. il film, voglio dire. mi fa ridere un casino. woddy è semplicemente un grande. nn c'è altro da aggiungere. semplicemente, se avete il tempo, andateci. è da vedere.

els dies passen més ràpid del que sembla. el sol encara es deixa veure i l'octubre ens regala moments per no oblidar. jo estic nerviosa. em mossego les ungles. escolto musica i canto i ballo per descarregar energia. enyoro la meva bici, ara quasi cadavèrica. m'enfado i em desenfado amb una facilitat absurda. sort en tinc de tenir qui m'aguanta i no es cansa dels meus alts i baixos constants. serà la tensio acomulada. serà que el meu futur és més inestable que mai. serà això. si si.

pero las fiestas y los buenos momentos y las conversaciones in piazza siguen. yo lo veo todo de color rojo. sera la ciudad. sera su gente. y yo que sé. alguien me explica sus aventuras en el tren, diosmio, parece una pelicula. hay quien sigue y persigue. mister x quiere tener identidad desconocida, para asi poder hacer lo qué le dé la gana. un poco a lo hombre invisible. para no ser visto, pero verlo todo. uri recibe la visita de su novia y tiene - porfin! - cama grande, las chicas organizan un equipo de futbol, por ahora fantasma. pero va a dar que hablar. si si. mientras todo tiene gusto a cerveza, o a ron con coca, o a vino bueno barato. o a lo que sea. no quiero que llegue el frio. asi estoy demasiado bien.

playing: take me out - franz ferdinand